Coet de combustible líquid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant text d'indexació automàtica ocult |
m Enllaç |
||
Línia 4:
La teoria del coet de combustible líquid fou desenvolupada per [[Robert Hutchings Goddard]] el [[1912]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Launius |nom=Roger D. |títol=Frontiers of Space Exploration |url=http://books.google.cat/books?id=evUP4glYmvEC&pg=PA102&lpg=PA102&dq=Robert+Hutchings+Goddard++1912&source=bl&ots=FppRIie9uh&sig=uuvizdkkSoUeCWuSSsdvBrkrNhE&hl=ca&sa=X&ei=mllKULvZD4W2hQfoyoHACA&ved=0CEsQ6AEwBQ#v=onepage&q=Robert%20Hutchings%20Goddard%20%201912&f=false |llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2004 |pàgines=p.102 |isbn=Greenwood Publishing Group}}</ref>
L'ús de combustibles líquids és desitjable perquè la seva [[densitat]] relativament alta permet reduir el volum de combustible, i per tant la massa dels tancs, resultant en una [[proporció càrrega-massa]] elevada i un superior [[Impuls específic]]. S'han construït coets de combustible líquid amb [[monopropel·lent]]s, [[hipergol]]s i [[bipropel·lent]]s, però també amb combustibles més exòtics amb [[tripropel·lent]]s. Els coets impulsats per bipropel·lents solen fer servir un combustible líquid i un [[agent oxidant|oxidant]], com ara [[hidrogen líquid|hidrogen]] o [[oxigen líquid]]. Els propel·lents líquids també són utilitzats en [[coet híbrid|coets híbrids]], en què se'ls combina amb un propel·lent [[sòlid]] o [[gas]]ós.
== Vegeu també ==
| |||