Martí Gironell i Gamero: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja AWB
Cap resum de modificació
Línia 5:
 
Ha obtingut el 38è [[Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull]] 2018 per la novel·la ''La força d'un destí''.<ref>{{ref-notícia|títol=Martí Gironell, Premi Ramon Llull| url= https://www.youtube.com/watch?v=A6RV2VjRnss | consulta= 05 de març de 2018}}</ref>
És autor de ''La ciutat dels somriures'' ([[Cossetània Edicions]], [[2005]]) i de la novel·la ''El pont dels jueus'' ([[Columna]], [[2007]]<ref>[http://www.llibrevell.cat/wp/llibre-el-pont-dels-jueus/ Ressenya de la novel·la ''El pont dels jueus'']</ref>). L'any [[2008]] va rebre el [[Premi Nèstor Luján de novel·la històrica|premi Nèstor Luján]] per la novel·la ''La venjança del bandoler''.<ref>[http://www.llibrevell.cat/wp/lectura-la-venjanca-del-bandoler/ Ressenya de la novel·la ''La venjança del bandoler'']</ref> També és autor de ''L'arqueòleg'', una [[novel·la històrica]] publicada el [[2010]] que durant la [[diada de Sant Jordi]] de l'any següent va ser un dels treballs més venuts.<ref>{{ref-notícia |url= http://www.ara.cat/cultura/Solsona-Albert-Espinosa-Gremi-Llibreters_0_467953681.html|títol=Albert Espinosa encapçala les llistes de més venuts en català i castellà| editor = [[diari Ara]] | data=23 de març del 2011}}</ref> L'argument està basat en la vida de [[Bonaventura Ubach]], creador de la [[Bíblia de Montserrat]] i del [[Museu de l'Orient Bíblic]] del [[monestir de Montserrat]].<ref>{{ref-notícia|url= http://www.diaridegirona.cat/cultura/2010/11/13/marti-gironell-publica-seva-tercera-novella-larqueoleg/445415.html|títol=Martí Gironell publica la seva tercera novel·la, ´L'arqueòleg´| editor = [[Diari de Girona]] | data=13 de novembre del 2010}}</ref> El 2014 publica amb [[Edicions B]] ''El primer heroi'', una novel·la ambientada en la prehistòria i protagonitzada per Ynatsé, un habitant d'un poblat situat a l'actual [[Banyoles]]. L'any 2018 publica amb [[Columna Edicions]] ''La força d'un destí'', una obra que va obtenir el [[Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull]] 2018. Aquesta novel·la s'inspira en la vida de Ceferino Carrión, un càntabre que durant el franquisme va decidir emigrar cap als Estats Units, on va triomfar amb el nom de Jean Leon. Amb l'obra de caire històric ''El fabricant de records'', a partir de la figura de Valentí Fargnoli, pioner de la fotografia que va desenvolupar la seva tasca a principis del segle XX a Catalunya, guanya el [[Premi Prudenci Bertrana de novel·la]] 2022.<ref name="pr22">{{ref-notícia |títol=Gironell, Gual i Esculies guanyen els premis literaris de Girona |publicació=La Vanguardia |url= https://www.lavanguardia.com/encatala/20220615/8341777/gironell-gual-i-esculies-guanyen-els-premis-literaris-girona.html | consulta=25 juny 2022 |data=15 juny 2022}}</ref>
 
== Novel·les ==