Sàuron: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m simplificant dates de categories de manteniment |
Funció de suggeriments d'enllaç: 2 enllaços afegits. |
||
Línia 12:
Durant els primers dies, abans que els poderosos [[Vàlar]] entressin al reialme d'[[Arda]], Sàuron era un dels esperits anomenats Maiar. Era el més poderós dels servents dels Aulë, el ferrer, un dels Vàlar que havien de dirigir el món. Però aviat Sàuron va ser pervertit pel Senyor Fosc [[Morgoth|Melkor]] (que més tard seria conegut com a Mórgoth), un esperit maligne del mateix ordre que els Vàlar. Sàuron mateix es va corrompre i va servir Mórgoth fidelment. Fins i tot després que Mórgoth fos vençut i expulsat dels confins del món, Sàuron va continuar promovent o imposant als homes l'adoració a Mórgoth i a ell mateix com si fossin déus. Però mentre el desig de Mórgoth era el control o la destrucció de la mateixa matèria d'Arda, el que Sàuron volia era dominar les voluntats de les criatures.
Durant la [[Primera Edat]], els elfs nóldor van deixar el ''Reialme Benaventurat'' de [[Vàlinor]] a l'extrem occidental (en contra del consell dels Vàlar) per tal d'emprendre una guerra contra Mórgoth, que havia robat els preciosos [[Silmaril]]s. En aquella guerra, Sàuron va servir com lloctinent en cap de Mórgoth. Tan sols [[Gòthmog]], el ''Senyor dels Bàlrogs'', l'igualava en rang. Conegut com a Gòrthaur el Cruel, Sàuron era en aquell temps un mestre de les il·lusions i els canvis de forma i entre els seus servents s'hi trobaven homes llops i vampirs. Quan Mórgoth va abandonar la fortalesa d'[[Àngband]] per corrompre els homes (que s'acabaven de "despertar"), Sàuron va dirigir la guerra contra els elfs. Va conquerir l'illa èlfica de [[Tol Sírion]], que a partir d'aleshores fou coneguda com a ''Tol-in-Gàuroth'', l'''Illa dels Homes Llop''.
Deu anys més tard, [[Fínrod Felagund]], rei de [[Nargothrond]] i antic senyor de Tol Sírion, va morir defensant [[Beren]] el Manc a les masmorres de Tol-in-Gàuroth. Poc després [[Lúthien]] i ''Huan el Gos Llop'' van vèncer Sàuron i van rescatar a Beren. Després de la seva derrota davant d'una dona, Sàuron intervingué poc en els fets de la ''Primera Edat'' (s'amagava de Mórgoth), i després que el seu mestre fos vençut i expulsat pels Vàlar, Sàuron va aparentar penedir-se i demanà clemència. Però mai no va tornar a l'Oest per sotmetre's a judici i s'amagà a la Terra Mitjana.
=== Segona Edat ===
[[Fitxer:Unico_Anello.jpg|miniatura|''Dibuix de l'[[Anell Únic]] d'en Sàuron.'']] A la [[Segona Edat]], després d'haver estat amagat i inactiu durant un miler d'anys, Sàuron reapareix. Prenent una forma de falsa bellesa, i sota el nom d'Ànnatar, "El Senyor dels Dons", va fer amistat amb els ferrers èlfics d'[[Erégion]] i els va aconsellar en les arts i la màgia. No tots els elfs confiaven en ell, especialment la Senyora [[Galàdriel]] i el Rei Elf [[Guil-Galad]], però pocs els van escoltar.
Seguint les indicacions de Sàuron, els elfs van forjar els Anells de Poder i els van donar als líders dels Elfs, dels Homes i dels [[Nan (ésser mitològic)|Nans]]. Però, en secret, Sàuron també havia forjat un [[Anell Únic|Anell]] mestre als focs del volcà el Mont del Fat, a Mórdor. Aquest "Anell per manar-los a tots" tenia el poder de subjugar els altres anells i els seus portadors a la voluntat de Sàuron. Tanmateix, els anells eren objectes extremament poderosos i per aconseguir el seu propòsit Sàuron va haver de dipositar gran part del seu poder original a l'[[Anell Únic]]. Es tractava d'un pas arriscat: qualsevol que fos prou poderós per prendre l'Anell a Sàuron obtindria el seu propi poder i, si l'Anell fos mai destruït, Sàuron quedaria incapacitat per sempre més.
| |||