Discussió:Antonio Martín Escudero: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 89:
==Referències de referències de referències==
A vegades els historiadors empren referències de referències, en comptes d'acudir a la memòria de primera mà. A la Cerdanya s'instaurà un règim de terror, i si qui manava era l'Antonio Marin, alguna cosa hi tindria a veure. De la mateixa manera hi ha les històries orals de qui deixava o no passar la frontera per escapar a l'exili, a caprici, o havent pagat una suma. Ep, i més històries de tota classe. Si un investigador vol elevar-lo a la categoria de mite llibertari, pot intentar-ho, però això no treu que sota el seu govern morissin molts innocents, de forma violenta, i àdhuc de gana pel sistema que intentà implantar en que hom no tenia dret ni a matar els propis animals (p.e. un porc) per alimentar-se, sense permís del sanctorum llibertari. Només la solidaritat entre els veïns dels pobles permeté a algunes famílies sobreviure a la gana. Això no surt als llibres, això s'ha de preguntar als vells.
== Antonio Martin era membre del Consell però PERSONALMENT no manava res i no governava res en un organisme antifeixista I COL.LECTIU en el que també hi havia gent d´ERC i del PSUC ==
L´aLcalde de Puigcerdà va ser Palau, militant d´ERC. Palau com alcalde manava i governava. Seves son les responsabilitats per les morts violentes de la comarca, ftuit de la venjança catalanista contra els dretans que al 1935 els van reprimir durament pels Fets d´Octubre de 1934.
No val aixó d´acusar dels crims a l´Antpnio Martin quan wikipèdia el feia alcalde, i no acusar després a Palau, que si que ho era d´alcalde.
Eliseu Font secretari d´ERC, va aprovar la llista d´afussellats del 9 de setembre de 1936, en un moment en que Antonio Martin era a França.
Tot aixó es documentat molt rigorosament al llibre NACIONALISTAS COTRA ANARQUISTAS A LA CERDAÑA (Descontrol, 2018).
Que la generació, educada sota el franquisme amb un "cojo de Mála" com a sinònim d´home del sac,. testifiqui que era un ogre, no vol dir res: la llegenda negra antillibertària es fon com un glaçó al sol d´estiu davant la documentació existent, procedent de tres fonts diferents: la Causa General, els informes de la CNT i la gendarmeria francesa. Les referències orals no son una veritat indiscutible, perquè: han de ser sotmeses a una valoració critica que determini la seva validesa. Les llegendes no son fonts històriques. [[Special:Contributions/79.152.30.211|79.152.30.211]] ([[User talk:79.152.30.211|discussió]]) 13:19, 7 jul 2022 (CEST)
| |||