Guillem de Volpiano: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m retocs |
m primera ref |
||
Línia 17:
El 987 se'n va cap a l'[[abadia de Cluny]], [[Maiol de Cluny]] n'era l'abat. Seguidor de la [[reforma cluniacenca]], va reorganitzar l'abadia de Sant Serni, vora el [[Roine]]. Fou ordenat el [[990]] i nomenat [[abat]] de l'abadia de Saint-Bénigne de [[Dijon]] (avui Cathédrale Saint-Bénigne), que convertí en un centre d'espiritualitat, ensenyament i cultura de la [[reforma cluniacenca]]. L'abadia fou casa mare de prop de quaranta monestirs a la [[Borgonya]], [[Lorena]], Normandia i el nord d'Itàlia, com els de [[Jumièges]] o [[Troarn]], que al seu torn van reformar monestirs anglesos com els de Hailes ([[Winchcombe]]) i [[Gloucester]].
El [[1001]], viatja cap al [[ducat de Normandia]], cridat pel jove duc [[Ricard II de Normandia|Ricard l'irascible]] perquè hi restaurés l'abadia de [[Fécamp]] i la residència i panteó dels ducs, l'abadia de Notre-Dame de Bernay. Cridat a [[Metz]], fou a les abadies de Saint-Arnould i Gorze (1008-1031) amb Adalberó II de Metz. Morí a [[Fécamp]] en [[1031]], de mort natural.{{Sfn|Gazeau|2002|p=§2}}
En les noves fundacions, va plantejar la construcció d'esglésies i edificis a la manera llombarda. Va contribuir a la difusió de l'[[arquitectura romànica]] llombarda i les [[voltes de canó]] per tot França. Li fou encarregada la construcció del monestir del [[Mont Saint-Michel]], que projectà en estil romànic. Hi va ubicar el transsepte al damunt del turó i va configurar així l'estructura del lloc, ja que calia edificar-hi criptes i capelles que compensessin l'església. També va reconstruir l'[[abadia de Saint-Germain-des-Prés]], a [[París]]. A Itàlia va construir l'abadia de Fruttuaria a [[San Benigno Canavese]].
| |||