La locandiera (pel·lícula del 1944): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m bot: -pretext de que +pretext que |
||
Línia 45:
== Recepció ==
=== Crítica ===
Els pocs comentaris a la pel·lícula no van ser tots favorables, tot i que l'opció de Chiarini de no traslladar-se al nord no va ser criticada explícitament. Segons el ''Corriere della sera'' la lliure interpretació de la comèdia de Goldoni pesa més en el judici negatiu: "Excloent la intenció de fotografiar la comèdia, per dir-ho d'alguna manera [..] Chiarini no va dubtar a fer de la ''Locandiera'' un simple pretext
[[Fitxer:Locandiera ferida.jpg|miniatura|La Mirandolina de ''La locandiera'' va ser un dels últims personatges interpretats per Luisa Ferida, abans del tràgic final de 1945]]]
Segons l'opinió del setmanari "Film", van ser sobretot les dificultats tècniques que va patir la pel·lícula les que van justificar una valoració negativa: "No sé si Luigi Chiarini, que es va quedar a Roma, va veure la seva ''Locandiera'' [...] així com la vam veure [...] a Venècia. Crec que si ha tingut la sort, el seu dolor devia ser gran. Hem escoltat aquest director parlar del seu treball en preparació. Vam aprendre amb quant amor i amb quanta reverència s'acostava l'obra de Goldoni per fer-ne la "reducció gratuïta". Després vam veure la pel·lícula [..] Escenes senceres són inintel·ligibles ja sigui perquè la música domina les paraules o perquè la còpia és pobre; llàstima, sí, llàstima. Perquè Luisa Ferida és l'única Mirandolina que es pot trobar al món i tothom recita sense desentonar mai. L'operador és Nebiolo, però també és l'autor (sense culpa, pensem) de tanta foscor i tantes ombres sobtades.<ref name=ojetti/>»
|