Expedició Reial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m
Etiqueta: editor de codi 2017
Funció de suggeriments d'enllaç: 2 enllaços afegits.
Línia 10:
{{Primera Guerra carlina}}
[[Fitxer:Carlistas en Madrid.jpg|miniatura|esquerra|Gravat amb els carlins a les portes de Madrid durant l'Expedició Reial]]
Els 16 [[Batalló|batallons]] d'infanteria i els 4 esquadrons de cavalleria sortiren d'[[Estella]] el [[15 de maig]] en direcció a l'[[Alt Aragó]], amb la intenció de passar seguidament a Catalunya. El [[20 de maig]] van travessar el riu Aragó, arribant a Osca l'endemà, [[batalla d'Osca|vencent les tropes]] liberals del general [[Miguel María Iribarren]],<ref>{{ref-web |url=http://www.euskomedia.org/aunamendi/69810 |títol=Miguel María Iribarren |consulta=21/8/2015 |editor=Auñamendi Eusko Entziklopedia |llengua=castellà}}</ref> que va morir poc després, i el 27 van arribar a [[Barbastre]], on [[batalla de Barbastre|van vèncer]] les forces del [[Marcelino de Oraá Lecumberri|general Oráa]] el 2 de juny, i aquest els encalçà de nou en la travessa del Cinca, en la que l'artilleria cristina els atacà amb duresa,<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/historia/siglo_XIX_en_aragon/multimedia/mapas/mapa_i_guerra_carlista.htm |títol=La Expedición Real |consulta=21/8/2015 |obra=Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon |editor=Gran Enciclopedia Aragonesa |llengua=castellà}}</ref> i foren derrotats a la [[batalla de Gra]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gonzalo Morón |nom=Fermín |cognom2=de Ramón Carbonell |nom2=Ignacio |títol=Revista de España, de Indias y del extrangero |volum=Volum 7 |url=https://books.google.cat/books?id=YgVHAAAAcAAJ&pg=PA10&dq=ramon+de+meer+junio+1837&hl=ca&sa=X&ved=0CCgQ6AEwAWoVChMI6-OUrNa5xwIVCtkaCh3iUQ9S#v=onepage&q=ramon%20de%20meer%20junio%201837&f=false |llengua=castellà |editorial=Imprenta de Alegria y Charlain |data=1846 |pàgines=11}}</ref>
 
Els informes que tenien de les tropes existents a Catalunya eren poc acurats, ja que en aquell moment només hi havia partides aïllades i poc disciplinades que no van poder aportar gaires tropes ni de gaire qualitat a l'Expedició. La tropa avançà, trista i desanimada per les terres de ponent del Principat fins a entrar el 14 de juny a la recent [[Setge de Solsona|recuperada]] ciutat de [[Solsona]].
 
Arribats a la riba esquerra de l'Ebre després d'arribar a Garcia i passar pels masos de Móra i ocupar Ginestar, les forces van arribar al punt triat per travessar el riu: la població de [[Xerta]]. Cabrera va haver de netejar abans la riba dreta derrotant [[Emilio Borso di Carminati]] a la [[batalla de Xerta]]{{sfn|Flávio|1870|p=321}} perquè l'Expedició Reial pogués travessar el riu el migdia del [[29 de juny]] del [[1837]], afegint les tropes de Cabrera i totalitzant així 22.000 homes<ref>{{Ref-llibre |cognom=Miralles de Imperial |nom=Adolfo |títol=Crónica de la provincia de Castellón de la Plana |url=https://books.google.cat/books?id=tf833VyheKgC&pg=PA73&lpg=PA73&dq=soneja+serrador+1836&source=bl&ots=qMuaCvqUgD&sig=JoflrBj4urumIpzgbeRZ6_xicdE&hl=ca&sa=X&ved=0CEAQ6AEwBWoVChMImJSvubC3xwIVC9UaCh2TPgVV#v=onepage&q=soneja%20serrador%201836&f=false |llengua=castellà |editorial=Maxtor |data=2010 (1868) |pàgines=74 |isbn=8497618068}}</ref> i [[Batalla de Castelló|atacant Castelló]],{{sfn|Pirala|1842|p=132}} i marxant per l'[[Horta de València]] per ser derrotats a la [[Batalla de Xiva]],{{sfn|Pirala|1842|p=145}} però després obtenint una [[Batalla de Villar de los Navarros|brillant victòria]] sobre un exèrcit isabelí a [[Villar de los Navarros]],{{sfn|Pirala|1842|p=152}} l'expedició va seguir sense trobar grans obstacles fins a les portes de [[Madrid]] el [[12 de setembre]].
 
Els carlins no van realitzar cap intent d'ocupar la capital, que restava indefensa i la indecisió de [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles V]], que esperava el compliment del pacte secret fet amb la reina Maria Cristina de reconèixer-lo com a rei, provocà la inacció durant més de 2 dies, cosa que va desesperar Cabrera i va impedir l'assalt, i probablement la victòria i la fi de la guerra. L'arribada dels reforços del [[Baldomero Espartero|general Espartero]], que va entrar a Madrid el dia 13 i va perseguir els carlins, que es van retirar cap al nord, derrotant-los a la [[batalla d'Aranzueque]], va provocar el retorn de l'expedició a Navarra{{sfn|Flávio|1870|p=351}} i el de Cabrera al [[Maestrat]].