Àrab clàssic: diferència entre les revisions

L{{'}}'''àrab clàssic''', també anomenat '''àrab culte''', en àrab''' العربية الفصحى''',i '''àrab alcorànic''', és una varietat de l'[[idioma àrab]]. L'àrab clàssic és la forma de la llengua àrab utilitzada en els texts [[omeies]] i [[abbàssides]] ([[Segle VII|segles VII]] a [[Segle IX|IX]]). Està basat en els dialectes medievals de les [[Àrabs|tribus àrabs]]. L'àrab estàndard modern és descendent directe de l'idioma usat modernament en el [[món àrab]], en l'escriptura i l'idioma formal parlat, per exemple, en discursos i transmissions radiofòniques.{{sfn|Bin-Muqbil|2006|p=14}} Mentre que l'[[estilística]] i el lèxic de l'àrab estàndard modern és diferent de l'àrab clàssic, la morfologia i la sintaxi s'han mantingut bàsicament sense alteracions.{{sfn|Bin-Muqbil|2006|p=15}} Els dialectes vernaculars, però, han canviat més dràsticament. En el món àrab, es fa poca distinció entre l'àrab clàssic i l'estàndard modern, i ambdues són anomenades ''al-fusha'' (الفصحى) en àrab, que significa 'eloqüent'.

 

== Escriptura ==

L'àrab pertany a la família de [[llengües semítiques]], una família lingüística originària d'[[Orient Mitjà]], a la qual també pertanyen l'[[Idioma hebreu|hebreu]] i l'[[Idioma arameu|arameu]]. Cal destacar que l'escriptura de l'àrab, coneguda com a ''[[alfabet àrab]]'', deriva molt directament de l'[[alfabet arameu]]. Cap d'aquests dos alfabets sol transcriure usualment les vocals breus (encara que sí que transcriu algunes de llargues). L'àrab clàssic, i en particular per a la compilació de l'Alcorà, va desenvolupar marques especials de puntuació per assenyalar les vocals breus, indicades sobre les línies mitjançant una puntuació especial. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra.

== Referències ==

{{Referències}}

|ref=harv|postscript=<!--None-->}}

* {{citar ref |cognom=Bin Radhan|nom=Neil|títol=Die Wissenschaft des Tadschwīd}}

{{autoritat}}