{{Caixa Història de Catalunya|ImperiMapa de la Corona d'Aragóde Aragón.pngsvg}}
'''Catalunya''' té un paper principal en la '''Corona d'Aragó''' des de la creació d'aquesta amb la [[Unió Dinàstica|unió dinàstica]] de [[Ramon Berenguer IV]] de [[Comtat de Barcelona|Barcelona]] amb [[Peronella d'Aragó]]. Malgrat que Catalunya nomésestava eraconformada unpel [[Comtat (edatde mitjana)|comtat]]Barcelona (amb el domini o vassallatge d'altres territoris menors) i s'uniauní al [[Regne d'Aragó]], mai va estar políticament supeditat a aquest sinó que va serconformar unaun partdels mésreialmes del territori de la Corona. Els comtes de Barcelona tampoc van aprofitar mai l'avinentesa de què havien assolit el títol de rei per proclamar regne Catalunya sinó que s'hi van referircontinuar semprereferint-se inicialment com a comtatComtat de Barcelona, entre els segles XII i XIV sovint com a Catalunya (sense denominació nobiliària específica) i, a partir de la segona meitat del segle XIV, com a [[Principat de Catalunya]].
El Principat de Catalunya mantingué autonomiauna estructura política i institucional pròpia equiparada a la dels regnes d'Aragó i de [[Regne de València|València]], amb la [[GeneralitatDiputació del General de Catalunya|Diputació del General]] (o Generalitat) i les [[Corts Catalanes]]. Als territoris que conquerits se li imposaven els [[usatges]]. L'autonomia fou clarament reconegudavisible en el [[Compromís de Casp]] (1412) quan va ser una de les tres parts que va enviar emissarisrepresentants per tal votarde triar el nou governantmonarca.
Durant aquestel segle períodeXV, Catalunya va patir grans conflictes, com el de [[la Busca i la Biga]], el [[conflicte remença]] o la [[Guerra Civil Catalana]]. En aquest darrer, la Generalitat de Catalunya va proclamar breument la independènciadeixar de Catalunya respectereconèixer a laJoan CoronaII, d'Aragó en deixarmonarca de reconèixerla eldinastia governantTrastàmara comúi de tota ella iva buscar-ne un decandidat particularalternatiu.
En el regnat de [[Pere el Cerimoniós]] es van establir els [[fogatge]]s que permeten de seguir l'evolució [[demografia|demogràfica]] de Catalunya. El tret més cridaner d'aquests registres és la gran davallada poblacional que va produir-se a Catalunya al [[Segle XIV]]. Aquesta evolució demogràfica és atribuïble a dos factors: un l'elevada incidència de la [[pesta negra]] i l'altre l'emigració a territoris conquerits com el [[Regne de València]].
