Viquipèdia

Municipi romà: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Tipografia
retoc i referència
 
Línia 1:
Un '''municipi romà''' (en [[llatí]] ''municipium'') fouera el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania, les. qualsPodien conservavenconservar les seves institucions interiors derivades de l'antic ordre i adaptades per ser bàsicament iguals a les de Roma, sovint solamentnomés amb alguns canvis de nom.
 
Sota la [[República Romana]], el fet d'incorporar comunitats diverses a la ciutat-estat de Roma van obligar als romans a instituir el concepte de ''municipium'', un establiment humà diferent però sota la jurisdicció de Roma. Hi havia diversos tipus de municipis i també altres formes d'assentament, com les [[Colònia romana|colònies]]. A l'inici de l'[[Imperi Romà]] aquestes distincions van començar a desaparèixer, i per exemple, quan [[Plini el Vell]] va servir a l'exèrcit, les distincions eren només nominals. En un moment donat, els ciutadans de totes les ciutats i pobles de tot l'Imperi eren també [[Ciutadà romà|ciutadans de Roma]], i ''municipium'' significava simplement municipi, que s'organitzava com un govern local.<ref>{{ref-llibre |cognom=Abbott |nom=Frank Frost |títol=Municipal administration in the Roman Empire |pàgines=8-9 |lloc=Nova York |editorial=Russell & Russell |any=1968 |coautors=Allan Chester Johnson}}</ref>
 
L'organització dels municipis era la següent:
* L'Assemblea del Poble, encarregada d'elegir els alts magistrats locals.
* El Consell (uns 100 membres), anomenat [[Curial (magistrat)|cúria]], amb funcions de Senat local.
* Els quatre Jutges Suprems (''Quator Viri'') dos dels quals eren ordinaris (i eren equivalents als [[Cònsol romà|cònsols]] i [[pretor]]s).
* Els Dos Jutges del Fòrum, (que corresponien als [[edils curules)curuls]].
* Els DuunvirsDuumvirs, amb funcions censorialsde per[[Censor romà|censors]] i amb un mandat de cinc anys, vigilantque vigilaven els treballs del municipi.
* Els [[qüestor]]s, que administraven els fons municipals.
* El Col·legi de [[Pontífex romà|Pontífexs]] municipals.
* El Col·legi d'[[Àugur|àugurs]] municipals.
 
Els magistrats locals imposaven la seva autoritat al municipi, igual que els de Roma ho feien en aquestaaquella ciutat. Però no estaven exempts d'obeir als magistrats romans. Així Roma podia imposar tributs sense tenir en compte els tributs d'ordre local imposatsque perfixaven les autoritats municipals, i aquestes podien imposarcrear tributs independentsindependentment dels de Roma. Els treballs i els serveis eren ordenats indistintament per ambdós poders (els ordenats per les autoritats municipals solamentnomés es podien realitzar-se en el mateix municipi). Quan existia un conflicte, la Llei de Roma s'imposava. La jurisdicció judicial municipal era per als casos menors i als jutges de Roma corresponien els casos greus.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0063%3Aalphabetic+letter%3DC%3Aentry+group%3D7%3Aentry%3Dcolonia-cn |consulta=23 de juliol d 2022 |títol=Colonia |obra=A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890)}}</ref>▼
 
== Referències ==
▲Els magistrats locals imposaven la seva autoritat al municipi, igual que els de Roma ho feien en aquesta ciutat. Però no estaven exempts d'obeir als magistrats romans. Així Roma podia imposar tributs sense tenir en compte els tributs d'ordre local imposats per les autoritats municipals, i aquestes podien imposar tributs independents dels de Roma. Els treballs i els serveis eren ordenats indistintament per ambdós poders (els ordenats per les autoritats municipals solament podien realitzar-se en el mateix municipi). Quan existia un conflicte, la Llei de Roma s'imposava. La jurisdicció judicial municipal era per als casos menors i als jutges de Roma corresponien els casos greus.
{{referències}}
 
{{ORDENA:Municipi Roma}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Municipi_romà»