Catalunya a la Corona d'Aragó: diferència entre les revisions

'''Catalunya''' tingué un paper prepoderant en la '''Corona d'Aragó''' des de la creació d'aquesta amb la [[Unió Dinàstica|unió dinàstica]] de [[Ramon Berenguer IV]] de [[Comtat de Barcelona|Barcelona]] amb [[Peronella d'Aragó]]. Malgrat que, en aquell període, Catalunya es trobés conformada pel Comtat de Barcelona (amb el domini o vassallatge d'altres territoris menors) i que des d'aquell moment compartís monarca amb [[Regne d'Aragó]], mai va estar políticament supeditat a aquest sinó que va conformar un dels reialmes de la Corona.<ref>RYDER, Alan. The Wreck of Catalonia. Civil War in the Fifteenth Century. Oxford University Press, 2007. p. v. ISBN 978-0-19-920736-7. This group of states comprised the kingdoms of Aragon, Valencia, and Majorca, the principality of Catalonia, and the counties of Roussillon and Cerdagne; further afield it embraced the kingdoms of Sicily and Sardinia. These states had no common institutions or bonds save allegiance to a common sovereign</ref> Els comtes de Barcelona no van aprofitar l'avinentesa de què havien assolit el títol de rei per proclamar regne Catalunya, sinó que van continuar referint-se inicialment com a Comtat de Barcelona, entre els segles XII i XIV sovint com a Catalunya (sense denominació nobiliària específica) i, a partir de la segona meitat del segle XIV, com a [[Principat de Catalunya]].

El Principat de Catalunya mantingué una estructura política i institucional pròpia equiparada a la dels regnes d'Aragó i de [[Regne de València|València]], amb la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]] (o [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]]) i les [[Corts Catalanes]]. Als territoris que conquerits se li imposaven els [[usatges]], els quals es convertiren en la base d'altres legislacions de la Corona, com els [[Furs de València]]. L'autonomia fou clarament visible en el [[Compromís de Casp]] (1412) quan va ser una de les tres parts que va enviar representants per tal de triar el nou monarca. La ciutat de Barcelona, cap del Principat, fou durant diversose segles la residència reial més frequentada i va excercir de centre econòmic i administratiu dels dominis de la Corona, consilidatconsolidat amb l'establiment a la ciutat de Arxiu Reial (l'actual [[Arxiu de la Corona d'Aragó]]) el 1318.<ref>{{ref-llibre |cognom=López Rodríguez |nom=Carlos |títol=Qué es el Archivo de la Corona de Aragón? |pàgines=32–33, 35–38, 41 |editorial=Mira Editores |any=2007 |isbn=978-84-8465-220-5}}</ref>

Al llarg del segle XV, Catalunya va patir grans conflictes socials, polítics i militars, com el de [[la Busca i la Biga]], el [[conflicte remença]] o la [[Guerra Civil Catalana]]. En aquest darrer, la Generalitat de Catalunya va deixar de reconèixer a [[Joan el Sense Fe|Joan II]], monarca de la [[Dinastia Trastàmara a Catalunya|dinastia Trastàmara]], i va buscar-ne universos candidatcandidats alternatiualternatius. Al llarg del segle, una gran part de la prepoderància econòmica i política a dins de la Corona es desplaçà al Regne de València.

En el regnat de [[Pere el Cerimoniós]] (1336-1387) es van establir els [[fogatge]]s que permeten de seguir l'evolució [[demografia|demogràfica]] de Catalunya. El tret més cridaner d'aquests registres és la gran davallada poblacional que va produir-se a Catalunya al [[Segle XIV]]. Aquesta evolució demogràfica és atribuïble a dostres factors: un fou l'elevada incidència de la [[pesta negra]] i, l'altre l'emigració a territoris conquerits, particularment cap el Regne de València i, per últim, a l'impacte dels conflictes militars de la darrera meitat del segle. Entre 1347 i 1497, el Principat perdé al voltant d'un 37% de la seva població.<ref>D'acord amb John H. Elliott, "Between 1347 and 1497 the Principality [Catalonia] had lost 37% of its inhabitants, and was reduced to a population of something like 300,000." ELLIOT, John Huxtable. The revolt of the Catalans: a study in the decline of Spain (1598–1640). Cambridge University Press, 1984. p. 26. ISBN 0-521-27890-2.</ref>