Revisió del 14:42, 15 maig 2022 modifica Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 354.663 edits →‎Repercussions ← Edició anterior		Revisió del 16:54, 24 jul 2022 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.763 edits m Majúscules Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 17: == Repercussions == Lluís ignorava l'acord fet durant la [[~~cinquena~~Cinquena ~~croada~~Croada]], segons el qual Damiata havia de ser lliurada al Regne de Jerusalem, estat que en els darrers anys havia quedat reduït a la ciutat d'[[Acre (Israel)\|Acre]] i la seva rodalia, on romania un arquebisbat (sota l'autoritat del patriarca llatí de Jerusalem) i feu servir la ciutat com a base per llançar atacs contra els musulmans de Síria. El següent avanç de la setena croada no es produiria fins a l'arribada del comte [[Alfons de Poitiers]] el 29 de setembre, que proposà atacar [[Alexandria]], però el germà menor del rei, [[Robert I d'Artois\|Robert d'Artois]], suggerí anar directament al [[El Caire\|Caire]], proposta que finalment fou secundada. L'exèrcit sortí de Damiata el 28 de novembre, amb els templers a l'avantguarda, seguint la riba dreta del Nil, acompanyat d'unes galeres que avançaven molt lentament. Els mamelucs els atacaren el 6 de desembre, però com que portaven els cavalls cansats i els dels cristians no, els atacants acabaren derrotats.{{sfn\|Melville\|1995\|p=256}} Un mes més tard arribaren a l'encreuament entre el Nil i el Tanis, on els esperava un altre exèrcit d'infidels i es produí la [[batalla de Mansura]].

Setge de Damiata (1249): diferència entre les revisions