Passatge de Bacardí: diferència entre les revisions

(corregides citacions)
 
== Història ==
Els orígens de l'''Hostal de les Quatre Nacions'' es remunten al 1798, quan el [[Comerç|comerciant]] ennoblit Baltasar de Bacardí i Tomba]]Clavell va obtenir la concessió reial d'un magatzem adossat a la muralla de la Rambla per a construir-hi una fonda.<ref>{{ref-web|url=https://www.monacodebacardi.com/julio/site/doc10366.html|títol=CONCESION REAL DE ALMACEN EN LA RAMBLA PARA CONSTRUIR UNA DECENTE FONDA|obra=Portal de l'investigador Julio-Carlos García Castrillón sobre la família Bacardí}}</ref> Tot seguit, Bacardí va demanar permís per a construir un edifici de planta, baixa i entresol i dos pisos a la Rambla (actuals núms. 40-42), segons el projecte del [[mestre de cases]] Miquel Bosch.<ref>{{ref-web|url=https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@641863|autor=Baltasar Bacardi|títol=Rambla. Cases. Planta baixa, entresòl més dos pisos. Edificar|obra=C.XIV, Obreria, C80/1798-191|data=13-11-1798|editor=Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona}}</ref>
[[Fitxer:Façana Hostal Quatre Nacions.jpg|miniatura|esquerra|Façana de l'Hostal (Fonda) de les Quatre Nacions. Miquel Bosch (1798)]]
ElPer 1848ampliar-hi l'hostal, el seu fillnét [[Ramon de Bacardí i Cuyàs]] va demanar permís el 1848 per a reedificar la casa núm. 38 de la Rambla, segons el projecte de l'aquitecte [[Francesc Daniel Molina i Casamajó|Francesc Daniel Molina]].<ref>{{ref-web|url=https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@383512|títol=Permís a Ramón Bacardi per reedificar la seva casa a la Rambla 38|obra=Q136, Obres Públiques, 3/1 947|data=1848|editor=Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona}}</ref> El 1854, el mateix Molina va ser l'encarregat de reformar el vell hostal amb la remunta d'un pis i l'obertura del passatge que duu el nom del propietari i amb l'any 1856 a la reixa. Posteriorment, tota la façana de l'edifici núms. 40-42 fou objecte d'una reforma per tal d'unificar-la formalment amb la del núm. 38. La data de 1865 que apareix a la reixa sobre el portal corresponent al número 40 de la Rambla, obert seguint el model del passatge i integrat en un eix vertical que repeteix els trets del cos de l'edifici de 1849, ens serveix d'orientació per situar cronològicament aquesta reforma que conferí al conjunt la imatge actual.<ref name=ipac/>
 
Poc després de la seva finalització, el passatge Bacardí va acollir diversos establiments comercials. El 1858 es va obrir la confiteria La Dulce Alianza, i tot seguit, la camiseria Bel, el magatzem de partitures de Manel Salvat, la perfumeria Vives, la fàbrica de llits i bàscules de Tomàs Rosal o l'editorial de Rafael Guàrdia; tocant a la plaça Reial hi havia la camiseria ''A la Abeja'' i les oficines de la ''Companyia Ferroviaria de Montblanc a Reus''.<ref name=ipac/>
8.301

modificacions