Art otonià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
m Format
Línia 5:
L'imperi otonià, anomenat així per referència al seu primer regnant [[Otó el Gran]],<ref name=:2>{{Ref-web|títol=Ottonian art|url=https://www.oxfordreference.com/view/10.1093/oi/authority.20110803100257692|consulta=2021-04-12|doi=10.1093/oi/authority.20110803100257692|llengua=anglès}}</ref> abastava territoris de l'actual [[Alemanya]], [[Suïssa]], i nord i centre d'[[Itàlia]]. Per consolidar el seu poder i prestigi va impulsar la creació artística dins el seu territori, fet que va coincidir temporalment amb un període de creixement i reforma a l'església, i això va generar una atmosfera molt favorable pel desenvolupament de les arts. A aquest ressorgiment de les [[art]]s, se li ha dit també "renaixement otonià", en el mateix sentit que es parla de "[[renaixement carolingi]]" per a referir-se al ressorgiment posterior a la coronació de [[Carlemany]] en l'any [[800]].<ref name=:0>{{Ref-web|url=https://www.metmuseum.org/toah/hd/oton/hd_oton.htm|consulta=2021-04-06|títol=Ottonian Art|editor=MET}}</ref><ref name=:3>{{Ref-web|títol=Ottonian Art Definition, Paintings, Sculptures Artists and Artworks|url=https://www.theartist.me/art-movement/ottonian-art/|consulta=2021-04-12|llengua=en-US}}</ref>
[[Fitxer:Christ Magdeburg Cathedral Met 41.100.157.jpg|alt=Voris de Magdeburg|miniatura|Voris de Magdeburg]]
El concepte d'art otonià va ser creat l'any [[1890]] per Hurbert Janitscheck. En l'art otonià hi van confluir tres tradicions: l'[[antiguitat tardana]] (especialment de l'art del nord d'[[Itàlia]]) el període [[Art carolingi|carolingi]], i l'art de l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Gran part de la producció artística otoniana es va fer en monestirs i es caracteritza per tenir un contingut principalment religiós. A nivell estètic és un estil més decoratiu que descriptiu, amb un punt carregós, i posa molta atenció en l'expressió i utilitza colors intensos, a diferència d'estils anteriors més sobris i naturalistes com ara l'[[art carolingi]].<ref name=:0/><ref name=:1>{{Ref-web|títol=Ottonian art|url=https://www.britannica.com/art/Ottonian-art|consulta=2021-04-06|llengua=anglès}}</ref><ref name=":3" />
 
Podem trobar la majoria d'expressions artístiques d'aquest estil en la [[pintura]], la talla de [[vori]] i l'[[escultura]]. Mentre que les talles de vori van ser creades amb una finalitat principalment [[Litúrgia|litúrgica]], les escultures d'aquest estil van ser concebudes a gran escala i amb un ús preeminent del [[bronze]]. També cal destacar especialment l'[[orfebreria]] otoniana, sobretot pel que fa als relleus dels altars i a les portades de manuscrits.<ref name=":2" /> Pel que fa a l'arquitectura, hi trobem menys expressions i són molt més conservadores, ja que la majoria són només una racionalització de l'estil carolingi.<ref name=:0/><ref name=:1 />
 
Algunes de les obres més destacables de l'art otonià són les [[Sitra|sitres]] de Godofred i Basilewsky, el [[Codex Aureus d'Echternach]], ''L'expulsió d'Adam i Eva'' de les portes de Bernward a la catedral d'[[Hildesheim]], els voris de la [[Dedicació]] de [[Magdeburg]], la creu de Gero de la [[catedral de Colònia]], i la placa de vori de ''Tres dones santes al sepulcre''.<ref name=":3" />
 
== Referències ==