Castell de Puègverd: diferència entre les revisions

Les dames càtares de l'alta aristocràcia occitana també es van veure atretes per aquesta cultura, tot un estil de vida que va aconseguir el seu apogeu en aquest temps. No obstant això, els horrors de la guerra, amb la intolerància de la Inquisició i la violència dels croats, van trencar aquest nivell sociocultural assolit a Occitània.<ref name=”Puigverd”>Cossetània edicions (Catalunya càtara) de Jesús Àvila Granados, pàg. 70/71 (ISBN 978-84-9034-233-6)</ref>

 

 

Els Congost, senyors del castell, eren també creients dels preceptes predicats pels [[catarisme|Bons Homes]]. La seva fe els va fer perdre les possessions de Puègverd quan la tardor del [[1210]], durant la [[croada albigesa]], a favor dels barons francesos, acabdillada per [[Simó IV de Montfort|Simó de Monfort]] els va conquerir i col·locà com a senyor feudal un home de la seva plena confiança: [[Thomas Pons de Bruyeres]]. Però, malgrat això, el catarisme seguia bategant en aquell castell. Un dels seus perfectes, [[Bernard de Congost]], va rebre l'any 1232 el ''consolamentum'' a Montsegur; la seva filla, Saissa, igualment perfecta, va cremar a les flames de Montsegur, i [[Sicard de Puiverd]], fins i tot, va participar en la massacre perpetrada pels càtars contra els esbirros del Sant Ofici a Avinyonet el 1242.<ref name=”Puigverd”>Cossetània edicions (Catalunya càtara) de Jesús Àvila Granados, pàg. 70/71 (ISBN 978-84-9034-233-6)</ref>