Passatge de Bacardí: diferència entre les revisions

(moguda imatge)
Per ampliar-hi l'hostal, el seu fill [[Ramon de Bacardí i Cuyàs]] va adquirir una casa situada entre la Rambla i el carreró del Llorer, i el 1848 va demanar permís per a reedificar-la segons el projecte de l'aquitecte [[Francesc Daniel Molina i Casamajó|Francesc Daniel Molina]] (actual núm. 38).<ref>{{ref-web|url=https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@383512|títol=Permís a Ramón Bacardi per reedificar la seva casa a la Rambla 38|obra=Q136, Obres Públiques, 3/1 947|data=1848|editor=Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona}}</ref> El 1854, el mateix Molina va ser l'encarregat de reformar el vell hostal amb la remunta d'un pis i l'obertura del passatge que duu el nom del propietari i amb l'any 1856 a la reixa. Posteriorment, tota la façana de l'edifici núms. 40-42 de la Rambla fou objecte d'una reforma per tal d'unificar-la formalment amb la del núm. 38. La data de 1865 que apareix a la reixa sobre el portal núm. 40, obert seguint el model del passatge i integrat en un eix vertical que repeteix els trets del cos de l'edifici de 1849, ens serveix d'orientació per situar cronològicament aquesta reforma que conferí al conjunt la imatge actual.<ref name=ipac/>
 
Poc després de la seva finalització, el passatge Bacardí va acollir diversos establiments comercials. El 1858 es va obrir la confiteria La Dulce Alianza, i tot seguit, la camiseria Bel, el magatzem de partitures de Manel Salvat, la perfumeria Vives, la fàbrica de llits i bàscules de Tomàs Rosal o l'editorial de Rafael Guàrdia; tocant a la plaça Reial hi havia la camiseria ''A la Abeja'' i les oficines de la ''[[Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona|Companyia Ferroviaria de Montblanc a Reus]]''.<ref name=ipac/>
 
== Referències ==
8.021

modificacions