Diferència entre revisions de la pàgina «Nuu-chah-nulth»

Sense canvi de mida ,  fa 11 anys
m
Robot substituint el text: (-[[Imatge +[[Fitxer, -[[Image +[[Fitxer)
m (Robot afegeix: pl:Nuu-chah-nulth)
m (Robot substituint el text: (-[[Imatge +[[Fitxer, -[[Image +[[Fitxer))
Comptaven amb 23 tribus que ocupaven des del cap Cook a Pt St John. Vivien en cases rectangulars de planxes de cedre, comunals i guarnides per pals totèmics. Llur cultura és semblant i relacionada a la dels [[kwakiutl]] i [[tlingit]], i es dividien en grups socials independents que es reunien en viles d’hivern. Aquestes viles més tard es confederaven i a l’estiu anaven a la costa a pescar i a caçar. També atacaven les tribus veïnes per aconseguir botí i tràfic d’esclaus.
Caçaven balenes amb un bot llarg de fusta tallada i amb arpons de línies llargues i flotadors de pell de foca. L’arponer tenia un major rangle i el càrrec esdevenia alhora un rite i una herència. També vestien amb barrets de forma cònica i mantes de pell molt ricament guarnides. Vivien orientats al mar, però també aconseguien baies i arrels del bosc, i comerciaven.
[[ImatgeFitxer:Nootka-woman-hat.jpg|right|thumb|Dona nuu-cha-nulth amb barret (1785)]]
Llurs rituals religiosos, per relació cultural, recordaven als dels [[inuit]] i [[aleut]]. Celebraven el Ritual de la Balena i la Dansa dels Xamans, reencarnació del segrest de llur antecessor mitjançant dons sobrenaturals. Duien petxines penjades dels nassos foradats, i també celebraven el '''Tamanwa''', drames religiosos amb llegendes mitològiques, i els potlacht (del nootka patshatl, “donar”), cerimònia de danses i festes amb repartiment d’obsequis de manera exagerada.
D’altres cerimònies eren la Klookwana (nootka) o Klookwalli ([[makah]]), en la qual els llops s’enduien als iniciats i els altres participaven en les dances per fer-los tornar.
851.856

modificacions