Anzitene: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 1:
{{indret}}
'''Anzitene''' ('''Khanzit''') és el nom clàssic de l'antiga regió armènia de [[Kharpurt]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Eastern Turkey: An Architectural & Archaeological Survey, Volume III|url=https://books.google.escat/books?id=Na1EBAAAQBAJ&pg=PA149&dq=Harpoot+anzitene&hl=enca&sa=X&ved=2ahUKEwj17cu29dn1AhUKz4UKHd1-Dr8Q6AF6BAgGEAI#v=onepage&q=Harpoot%20anzitene&f=false|editorial=Pindar Press|data=1989-12-31|isbn=978-0-907132-34-9|llengua=en|nom=T. A.|cognom=Sinclair|pàgines=149}}</ref> situada entre l'[[Eufrates]] (a la regió de [[Melitene]]) a l'oest, nord i sud; la regió de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del [[Taure armeni]] al sud separant-la de la regió de l'Ankl (Anql, [[Angl]] o Àngel) anomenada també Qel; i el [[Balahovit]] (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est. Va formar part de la gran regió de [[Sofene]].<ref>{{Ref-llibre|títol=East Rome, Sasanian Persia and the End of Antiquity: Historiographical and Historical Studies|url=https://books.google.escat/books?id=1U4rUaLdYnQC&pg=RA1-PA5&dq=armenian+taurus+anzitene&hl=enca&sa=X&ved=2ahUKEwiq-_rT9dn1AhXIx4UKHSZVA4EQ6AF6BAgJEAI#v=onepage&q=armenian%20taurus%20anzitene&f=false|editorial=Ashgate Publishing, Ltd.|data=2006|isbn=978-0-86078-992-5|llengua=en|nom=J. D.|cognom=Howard-Johnston|pàgines=5}}</ref>
 
La seva ciutat principal era [[Tomisa]] a la riba de l'Eufrates, però el nom li ve de la fortalesa d'Anzith, al nord-est a la vora del Llac Tsvok o Dzovk (turc Göldjïk, àran al-Buhayra).<ref>{{Ref-publicació|article=The Road-System of Eastern Asia Minor with the Evidence of Byzantine Campaigns|url=https://www.cambridge.org/core/journals/journal-of-hellenic-studies/article/abs/roadsystem-of-eastern-asia-minor-with-the-evidence-of-byzantine-campaigns/45C48BCE2DED081B4A543000AE93E1F5|publicació=The Journal of Hellenic Studies|data=1897-11|issn=2041-4099|pàgines=22–44|volum=17|doi=10.2307/623816|llengua=en|nom=J. G. C.|cognom=Anderson}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=The Historical Geography of Sophene|url=https://akjournals.com/view/journals/068/52/4/article-p295.xml|publicació=Acta Antiqua Academiae Scientiarum Hungaricae|data=2014-02-11|issn=1588-2543|pàgines=295–338|volum=52|exemplar=4|doi=10.1556/aant.52.2012.4.1|llengua=en-US|nom=Michaŀ|cognom=Marciak}}</ref>
 
Al [[Acilisene|tractat d'Acilisene]], l'Anzitene, junt amb la [[Derzene]], la [[Keltzene]], l'[[Acisilene]], la [[Khorzene]], el [[Daranaliq]], la [[Balabitene]], l'[[Astianene]], i la Sofene o Sofanene va quedar sota domini romà i la resta d'Armènia va quedar per [[Pèrsia]] i se la va conèixer com a [[Persarmènia]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Edge of Empires: A History of Georgia|url=https://books.google.escat/books?id=PxQpmg_JIpwC&pg=PA41&dq=Acilisene+treaty&hl=enca&sa=X&ved=2ahUKEwi-irW79tn1AhUNCxoKHVwgDm0Q6AF6BAgIEAI#v=onepage&q=Acilisene%20treaty&f=false|editorial=Reaktion Books|data=2013-02-15|isbn=978-1-78023-070-2|llengua=en|nom=Donald|cognom=Rayfield|pàgines=41}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=The Making of the Georgian Nation|url=https://books.google.escat/books?id=riW0kKzat2sC&pg=PA22&dq=Acilisene+treaty&hl=enca&sa=X&ved=2ahUKEwi-irW79tn1AhUNCxoKHVwgDm0Q6AF6BAgKEAI#v=onepage&q=Acilisene%20treaty&f=false|editorial=Indiana University Press|data=1994|isbn=978-0-253-20915-3|llengua=en|nom=Ronald Grigor|cognom=Suny|pàgines=22}}</ref>
 
El 536 fou inclosa a la província romana d'Orient d'[[Armènia Quarta]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Historia de la Armenia|url=https://books.google.escat/books?id=Pzfo34QtbvoC&pg=RA1-PA11&dq=anzitene+armenia+quarta&hl=enca&sa=X&ved=2ahUKEwiF7tTd99n1AhUcA2MBHVX3BnIQ6AF6BAgIEAI#v=onepage&q=anzitene%20armenia%20quarta&f=false|editorial=Imprenta del Guardia Nacional|data=1838|llengua=es|nom=Eugenio|cognom=Boré|pàgines=11}}</ref>
 
Vers el 958 Anzitene fou el nom d'un [[tema (circumscripció administrativa)|tema]] [[Imperi Romà d'Orient|romà d'Orient]] que anava des de [[Melitene]] (al centre-nord) fins a [[Samòsata]] (al sud), fins a [[Arsamosata]] a l'est i a Larissa a l'oest. En aquests anys exercia el predomini a la regió el nakharar Habel (vers [[970]]) i després Sahak (vers el [[995]]).<ref>{{Ref-publicació|article=The illusion of continuity: Nikephoros Phokas, John Tzimiskes and the eastern border|url=https://www.cambridge.org/core/journals/byzantine-and-modern-greek-studies/article/abs/illusion-of-continuity-nikephoros-phokas-john-tzimiskes-and-the-eastern-border/6E2A90C6EFE8A924F31A09EE249C3BEB|publicació=Byzantine and Modern Greek Studies|data=2013/ed|issn=0307-0131|pàgines=20–34|volum=37|exemplar=1|doi=10.1179/0307013112Z.00000000016|llengua=en|nom=William|cognom=Garrood}}</ref>