Martenitsa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 32:
Aquesta tradició és una part important de la cultura de Bulgària i hi ha una tradició similar a [[Macedònia del Nord]], així com a [[Grècia]], [[Albània]] (coneguda com a verorja), [[Romania]] i [[República de Moldàvia|Moldàvia]]. La tradició està relacionada amb l’antiga història pagana de la [[Balcans|península dels Balcans]] i amb tots els cultes agrícoles de la natura. Alguns trets específics del ritual, sobretot lligar els fils de llana blancs i vermells retorçats, són el resultat d’una tradició centenària i suggereixen orígens [[tracis]] (paleo-balcànics) o possiblement [[Cultura de Grècia|hel·lènics]] o [[Antiga Roma|romans.]]<ref>[http://www.thracians.net/index.php?option=com_content&task=view&id=411&Itemid=106 Център по тракология "Проф. Александър Фол"; Енциклопедия Древна Тракия и траките - Мартеницата, Ваня Лозанова.]</ref>
 
Alguns etnògrafs afirmen que el costum es pot rastrejar [[Misteris d'Eleusis|als misteris eleusinians]]. Es creu que l'antic equivalent del grec modern "martis" és el ''kroke'' (κρόκη). El costum s’esmenta al lèxic de [[Foci I de Constantinoble|Photios.]] Es diu que els sacerdots [μύσται] embolcallen un fil vermell [κρόκη] al voltant de la mà i el peu dret.<ref>[https://books.google.grcat/books?id=9fkyhxEIwZcC&pg=PA180&lpg=PA180&dq=%CE%BF%E1%BC%B1+%CE%BC%CF%8D%CF%83%CF%84%CE%B1%CE%B9+%E1%BD%A1%CF%82+%CF%86%CE%B1%CF%83%E1%BD%B6+%CE%BA%CF%81%CF%8C%CE%BA%CE%B7+%CF%84%E1%BD%B4%CE%BD+%CE%B4%CE%B5%CE%BE%CE%B9%E1%BD%B0%CE%BD+%CF%87%CE%B5%E1%BF%96%CF%81%CE%B1&source=bl&ots=S0dhltGZm-&sig=FNvvOfZ0TmcXll6TIHvdPAoZfsc&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjd7qX42vjbAhVL26QKHQP6B6oQ6AEIKDAA#v=onepage&q=%CE%BA%CF%81%CF%8C%CE%BA%CE%B7&f=false Phōtiou tou patriarchou Lexeōn synagōgE (Φωτίου του Πατριάρχου Λέξεων Συναγωγή), London, 1822, p. 180]</ref> En aquella època s’utilitzaven fils de color vermell o d’altres colors per protegir els nens i els joves dels mals esperits i la bruixeria.<ref>[http://ir.lib.uth.gr/bitstream/handle/11615/19432/article.pdf?sequence=1&isAllowed=y Koukoules Phaidon, "On the food and care of the children in Byzantium" (Περί των ανήβων τροφής και επιμελείας παρά Βυζαντινοίς), in ''Επετηρίς Εταιρείας Βυζαντινών Σπουδών'', vol. 14 (1938), pp 325, 326] The author refers to [[John Chrysostom]] (4th c AD), Patrologia Graeca, 49.196, and P.G. 61.106, to DuCagne Lexicon (word περιάμματα), W. Deonna, "Quelques croyances superstitieuses de la Grece ancienne" in ''Revue des etudes Grecques'' 42.169 (no date), and P.Wolters, "Faden und Knoten als Amulet", in ''Archiv f. Religionswiss''. 1905, pp 1-22 of the Annex.</ref><ref>[https://books.google.grcat/books?id=bf06pNaqWy8C&pg=PA105&lpg=PA105&dq=%CE%BA%CF%81%CF%8C%CE%BA%CE%B7+%CE%B4%E1%BD%B2+%CE%BA%CE%B1%E1%BD%B6+%CF%83%CF%84%CE%AE%CE%BC%CF%89%CE%BD+%CE%BA%CE%B1%E1%BD%B6+%CF%84%E1%BD%B0+%E1%BC%84%CE%BB%CE%BB%CE%B1+%CF%80%CE%B5%CF%81%CE%B9%CE%AC%CE%BC%CE%BC%CE%B1%CF%84%CE%B1&source=bl&ots=s_ZLaCvJq6&sig=q-yyUDzqhWrPtJQNUTytn2jYyhs&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwili_X95fjbAhXKsKQKHaSOBXoQ6AEIMjAB#v=onepage&q=%CE%BA%CF%81%CF%8C%CE%BA%CE%B7&f=false Patrologiae cursus completus ..., Migne, vol. 61, Chrysost. Epistle to Corinthians, columns 105 (down) and 106 in Greek and Latin]</ref>
 
Una història búlgara de principis del {{segle|XX}} relaciona el primer martenitsa amb la batalla d'Ongal del segle VII entre l'asparuh búlgar [[Asparukh Khan|Khan]] i els [[Imperi Romà d'Orient|bizantins]], que va resultar en una decisiva victòria búlgara. Després de la batalla, l'Asparuc va enviar coloms amb fils blancs per anunciar la victòria al seu campament principal. Els fils es van tornar cruents durant el vol, creant així la primera Martenitsa.<ref>[http://www.focus-news.net/?id=f17209 Етнологът Иглика Мишкова: Мартеницата никога не се изхвърля, за да не си изхвърли човек и късмета, 01 март 2011 г. Агенция "Фокус".]</ref><ref>В-к "Сега" Брой 4924 (49) 27 Февруари 2014, [http://www.segabg.com/article.php?id=687990 Мартеницата и сурвачката имат общ произход, ст.н.с. Иван Петрински.]</ref>