Wu (llengua): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.5
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula de llengua}}
 
El '''wu''' (en [[xinès tradicional]]: 吳語; en [[xinès simplificat]]: 吴语) és un grup de [[dialecte]]s pertanyent a les [[llengües xineses]] que es parlen principalment a la província de [[Zhejiang]], a la municipalitat de [[Xangai]] i al sud de la província de [[Jiangsu]], en total uns 80 milions de persones. El president [[Chiang Kai-shek]] era parlant de wu. La llengua wu és emprada a l'[[Òpera de Xangai]], la segona més popular de la cultura xinesa, després de l'[[Òpera de Pequín]]. El wu es parla també aen moltes [[Diàspora xinesa|comunitats xineses a l'exterior]].
 
[[Fitxer:Idioma wu.png|miniatura|esquerra|Domini lingüístic del wu.]]
[[Fitxer:Wu Dialects.png|miniatura|esquerra|Els principals dialectes del wu. El de Xangai, en color marró fosc.]]
 
Junt amb les [[llengües germàniques]], elsles dialectesvariants de wu tenen el repertori de [[vocal]]s més gran del món. Un dels dialectes, parlat en un districte de [[Xangai]], té 20 sons vocàlics, la major varietat que es pot trobar en totes les llengües del món.<ref>{{ref-publicació|autor=Chuan-Chao Wang, Qi-Liang Ding, Huan Tao, Hui Li |títol=Comment on "Phonemic Diversity Supports a Serial Founder Effect Model of Language Expansion from Africa" |publicació= [[Science (journal)|Science]] |any=2012 |volum=335 |exemplar=6069 |pàgina=657 |url= http://www.sciencemag.org/content/335/6069/657.3.full | consulta=19/2/2012|doi=10.1126/science.1207846}} {{en}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://sh.eastday.com/m/20120214/u1a6362051.html |títol=奉贤金汇方言"语音最复杂" 元音巅峰值达20个左右 |data=14/2/2012 |editor=Eastday |consulta=2014-03-12 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120214163858/http://sh.eastday.com/m/20120214/u1a6362051.html |arxiudata=2012-02-14 }} {{zh}}</ref> El wu és una [[llengua tonal]] amb tres variants (dues, segons el dialecte) i que efectua el contrast entre [[fricativa|fricatives]] i [[oclusiva|oclusives]] inicials de fonemes [[bilabial]]s.
 
Presenta les dues varietats del "nosaltres", una incloent-hi l'espectador i l'altra sense ell, i fins a sis graugraus díctics de proximitat o llunyania en els [[demostratiu]]s. Els classificadors actuen com a [[determinant]]s i [[article]]s, com en altres idiomes de la regió. Es tracta d'una [[llengua SVO]] en l'ordre bàsic dels elements de la frase.
 
== Referències ==