Ingeborg Bachmann: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «“Ingeborg Bachmann és la primera dona de la literatura de postguerra en l’àmbit de la llengua alemanya que va descriure amb mitjans radicalment poètics la...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{MF}}
L’escriptora austríaca Ingeborg Bachmann (Klagenfurt, Caríntia, 1926 - Roma 1973) va començar a publicar a partir de 1946, mentre portava a terme estudis de Filosofia, culminats amb una tesi sobre Martin Heidegger el 1950. Fins al 1953 va treballar a Viena elaborant adaptacions per a la ràdio. Es va donar a conèixer gràcies a la seva participació en la trobada del “Gruppe 47” el 1952; des d’aleshores va intensificar l’activitat creativa i començà la col.laboració amb el compositor Hans Werner Henze, per al qual va escriure diversos llibrets. Els dos poemaris Die gestundete Zeit (1953) i Anrufung des Grossen Bären (1958) van obtenir un reconeixement unànime per part de la crítica alemanya. En canvi la narrativa (els reculls de relats Das dreissigste Jahr, 1961, i Simultan, 1972, i la novel.la Malina, 1971) no va rebre una acollida tan favorable.
Linha 5 ⟶ 6:
Ingeborg Bachmann, que des de 1953 havia viscut principalment a Zuric i Roma, va morir a conseqüència d’un incendi en circumstàncies no ben esclarides. Després de la seva mort s’ha incrementat l’interès per la seva obra en prosa; així, el 1978 es van publicar les dues novel.les fragmentàries Der Fall Franza i Requiem für Fanny Goldmann, que juntament amb Malina havien de constituir el cicle Todesarten, centrat en la problemàtica femenina.
==Font==
| |||