Casus foederis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
amplio amb bibliografia exhaustiva |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''''Casus foederis''''' (del [[llatí]] ''casus'', 'cas' i ''foederis'', 'tractat'){{sfn|Borrell Vidal|Cabré i Lunas|Fornés i Pallicer|1997|p=302|ref=llengua}} és una [[locució llatina]] de l'àmbit de la [[geopolítica]] i de la [[diplomàcia]] amb el significat de «cas d'aliança». Defineix una situació en la qual una aliança entre [[Estat sobirà|estats sobirans]] desencadena que un (o més) dels seus signants hagi de participar en un [[conflicte armat]] per a defensar-ne un altre.<ref>{{Ref-publicació|article=casus foederis|publicació=[[Gran Enciclopèdia Catalana]]|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/casus-foederis|data=n.d|consulta=28 agost 2022|llengua=ca}}</ref>
En són exemples l'actual [[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord]], una aliança per la qual la invasió d'un dels seus estats membres comportaria la intervenció de suport militar i bèl·lic de tota la resta.<ref>{{Ref-publicació|article=Defense Pacts: A Prescription for Peace?1|url=http://dx.doi.org/10.1111/j.1743-8594.2010.00122.x|publicació=Foreign Policy Analysis|data=2010-12-22|issn=1743-8586|pàgines=45–65|volum=7|exemplar=1|doi=10.1111/j.1743-8594.2010.00122.x|nom=Jesse C.|cognom=Johnson|nom2=Brett Ashley|cognom2=Leeds|llengua=ca}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Enduring, but irrelevant? Britain, NATO and the future of the Atlantic alliance|url=https://doi.org/10.1057/ip.2013.11|publicació=International Politics|data=2013-05-01|issn=1740-3898|pàgines=360–386|volum=50|exemplar=3|doi=10.1057/ip.2013.11|llengua=en|nom=Michael John|cognom=Williams}}</ref> Històricament, n'és un altre exemple la participació de la [[Gran Bretanya]] i de [[França]] durant la [[Primera Guerra Mundial]], que fou conseqüència dels seus compromisos per tal de garantir la neutralitat de [[Bèlgica]], envaïda per [[Alemanya]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Alomar i Villalonga|nom=Gabriel|article=El cas Bèlgica i el cas Salónica|publicació=[[La Campana de Gràcia]]|data=23 octubre 1915|pàgines=2|enllaçautor=Gabriel Alomar i Villalonga|exemplar=batallada 2424|llengua=ca|volum=Any XLVI}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Alliances, 1815–1945: Weapons of Power and Tools of Management|url=https://doi.org/10.1007/978-1-137-06138-6_10|editorial=Palgrave Macmillan US|data=2004|lloc=New York|isbn=978-1-137-06138-6|pàgines=195–222|doi=10.1007/978-1-137-06138-6_10|llengua=en|nom=Paul W.|cognom=Schroeder}}</ref> En aquesta mateixa contesa, [[Itàlia]] s'hi mantingué neutra al principi i, de fet, el 1914 declarà l'absència d'un ''casus foederis'' perquè el seu tractat amb l'[[Imperi Austrohongarès]] no ho recollia i perquè, a més a més, com a part de la [[Triple Aliança (1882)|Triple Aliança]], l'Imperi Austrohongarès era l'estat atacant i no pas l'atacat.<ref>{{Ref-tesi|cognom=González Cuadra|nom=Francesc Xavier|títol=El coneixement enciclopèdic sobre la "Grande Guerra" a Itàlia (1918-1940)|llengua=ca|data=juny 2017|universitat=[[Universitat de Barcelona]]|lloc=Barcelona|pàgines=66}}</ref>
| |||