Paraula esdrúixola: diferència entre les revisions

Addició d'exemples, rectificació d'errors (en català no hi ha mots sobreesdrúixols, els adverbis en -ment no són esdrúixols sinó plans) i ampliació de l'explicació
m (neteja i estandardització de codi)
(Addició d'exemples, rectificació d'errors (en català no hi ha mots sobreesdrúixols, els adverbis en -ment no són esdrúixols sinó plans) i ampliació de l'explicació)
Una '''paraula esdrúixola''' o '''paraula proparoxítona''' té l'accent de mot a l'antepenúltima síl·laba (exemples: ''bàdminton'', ''bòbila'', ''dàrsena'', ''fórmula'', ''góndola'', ''llúdriga'', ''magnètiques'', ''mànager'', ''màquina'', ''màrfega'', ''òpera'', ''Àfrica'', ''Fàtima'', ''Sòcrates'', ''Gènova'').
Una '''paraula esdrúixola''' té l'[[accent prosòdic|accent tònic]] a l'antepenúltima síl·laba (exemple: ''magnètiques'') o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la [[síl·laba tònica]] és l'antepenúltima o alguna anterior. També s'anomenen mots proparoxítons. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català i per raó de la preferència pels mots accentualment plans (paraules planes o paroxítones) o aguts (paraules agudes o oxítones). Les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament totes per indicar-ne la pronunciació.
 
Les paraules esdrúixoles són una mica menys freqüents en català que les [[Paraula plana|planes]] o les [[Paraula aguda|agudes]]. Així, per exemple, no hi ha formes verbals esdrúixoles, sinó solament planes (com ''anava'') o agudes (com ''aniré'') i, de fet, una part de les paraules esdrúixoles són formes del femení de paraules planes, com ''cérvola'', ''frívola'', ''típica'' o ''única'' (femenins esdrúixols dels masculins plans ''cèrvol'', ''frívol'', ''típic'' o ''únic'', respectivament).
Sovint un mot pla o agut esdevé esdrúixol per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ''-ment''. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula ''-ment''. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per fer-ne possible la pronunciació, però no afecten l'ortografia del mot.
 
En català, les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament totes per indicar-ne la pronunciació, llevat dels noms propis estrangers gràficament no adaptats: ''Amsterdam'', ''Edison'', ''Gulliver'', ''Liverpool'', ''Washington''. Ara bé, encara que gràficament cal accentuar adverbis en -''ment'' com ''fàcilment'' o ''hàbilment'', perquè mantenen l'accent gràfic del component de l'esquerra,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Institut d'Estudis Catalans|títol=Ortografia catalana|url=https://oiec.iec.cat|edició=2a|data=2022|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=§ 3.1.1.6|isbn=978-84-9965-649-6}}</ref> tots els adverbis en -''ment'' són mots aguts i no pas esdrúixols (com tampoc no són sobreesdrúixols adverbis com ''mínimament'', ''tènuement'' o ''típicament'') i l'accent gràfic es correspon amb l'accent secundari i no amb l'accent de mot. Per això, per exemple, l'adverbi ''llargament'' rima amb el nom ''allargament'' o no s'accentuen gràficament adverbis com ''amargament'', ''pobrament'' o ''purament'', que tenen un accent secundari a l'antepenúltima síl·laba.
 
== Vegeu també ==
234

modificacions