Nicolas Lebègue: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -Referencies +Referències
m Robot tanca cometes de la referència
Línia 3:
 
== Biografia ==
Lebègue va néixer a Laon, i no se sap res segur dels seus primers anys o formació. És possible que el seu oncle (també anomenat Nicolas Lebègue), un ''maître joueur'' d'instrument, tingués algun paper en l'educació musical de Lebègue. Igualment es coneix poc sobre les circumstàncies del trasllat de Lebègue a París: la primera referència a Lebègue es troba en un document de 1661, en el qual ja es descriu el compositor com "el famós organista parisenc", per la qual cosa ja devia viure i treballar a París, en la ciutat el temps suficient per assegurar-se una sòlida reputació. Tot i que això ha de significar que va ocupar almenys un càrrec d'organista a París, on va treballar és desconegut. L'únic càrrec que se sap que va ocupar és a l'església de ''Saint-Merri'', on va treballar des del [[18 de desembre]] de 1664 fins a la seva mort. Lebègue va començar a publicar la seva música el 1676, i el 1678 va ser seleccionat per esdevenir un dels organistes ''du Roi'' ("organista del rei"), una posició de prestigi que compartia amb [[Guillaume-Gabriel Nivers]], [[Jacques-Denis Thomelin]] i [[Jean-Baptiste Buterne]].<ref name="Lebegue, I">Higginbottom, Grove.</ref>
 
Les còpies supervivents de la música de Lebègue són molt nombroses, i això indica que va ser un músic molt aclamat. Va ser igualment famós com a expert en construcció d'orgues: en aquesta qualitat, Lebègue va viatjar fins a Bourges, Blois, Chartres, Soissons i Troyes. Finalment, Lebègue també va ser un professor influent: entre els seus alumnes hi ha [[François d'Agincourt]], [[Nicolas de Grigny]] i probablement moltes figures menors com [[Gabriel Garnier]], [[Jean-Nicolas Geoffroy]] i [[Gilles Jullien]].<ref name="Lebegue, I">Higginbottom, Grove.</ref> També va ser a través de Lebègue que [[Pierre Dumage]] va rebre el seu primer càrrec important, a la col·legiata de Saint-Quentin.<ref name="Lebegue, II">Apel 1972, 744.</ref>