Diferència entre revisions de la pàgina «Erec i Enide»

786 octets eliminats ,  fa 12 anys
cap resum d'edició
m (Erec et Enide mogut a Érec et Énide)
Segons sembla, '''Erec et Enide''' (en francès, '''Érec et Énide''') va anar escrit per [[Chrétien de Troyes]] cap a l'any [[1176]]. Seria, per tant, el primer ''[[novel·la|roman]]'' del seu autor que ha arribat fins a nosaltres i el primer testimoni conegut del cicle artúric a [[Llengües romàniques|llengua romanç]].
{{millorar text}}
{{MF}}
{{FR}}
 
Podríem dir que aquesta obra és una novel·la idíl·lica atípica, ja que el matrimoni no constitueix la seva final ni és suficient per assegurar la felicitat dels protagonistes. En realitat, el matrimoni és gairebé el motor de la "novel·la": Enide s'enamora d'Erec pels seus dots cavallerescos. Al poc temps es casen en la cort del [[Rei Artús]]. Durant uns anys, el protagonista masculí viu assossegadament al costat de la seva esposa, però no pot ser feliç, ja que ha abandonat la que era la seva raó de ser: la cavalleria. De manera que es posen en marxa els dos a la recerca d'aventures i proves. Després de sortir victoriosos de totes elles (en alguns casos gràcies a la inestimable ajuda de personatges que troben al seu camí, per exemple Guivret li petit), tornen a la cort artúrica. Allà Erec s'assabenta de la mort del seu pare, el rei Lac. Finalment, el propi Artús els corona a [[Nantes]].
'''Argument'''<ref>CHRÉTIEN DE TROYES, ''Erec y Enid'', traduccion de V. Cirlot, A. Rossell i C. Alvar, Ed. Siruela, 1987</ref>
:::El rei Artús ha organitzat la difícil i prestigiosa cacera del cérvol blanc, en què participen tots els cavallers de la Taula Rodona. El jove fill del rei Lac, Erec, valent i ben plantat, hi pren part acompanyant la reina Ginebra. Quan són al bosc troben un cavaller, un nan i una donzella que, amb la seva actitud, humilien Erec el qual, per prudència, no respon al greuge a causa de la presència de la reina.
 
[[Categoria:Obres literàries en francès]]
 
:::Tanmateix, els segueix fins a arribar a una ciutat en festes on és acollit per un varvassor, pobre i honest, que li presenta la seva filla, d'una bellesa i intel·ligència excepcionals. Erec se n'enamora i, després de resoldre favorablement el seu conflicte amb el cavaller del bosc, s'emporta la noia a la cort com a promesa seva. Allí la noia revela el seu nom, Enida, i la parella es casa entre l'admiració de tothom.
 
 
:::Viuen uns mesos en la felicitat i la diversió fins que arriben a Enida una sèrie de murmuracions sobre l'abandó de les activitats cavalleresques per part d'Erec. Les crítiques al seu marit li dolen profundament ja que se sent culpable de la seva situació. Quan per fi li ho explica a Erec aquest s'enfada, es prepara per sortir a l'aventura i ordena Enida que el segueixi.
 
 
:::Passen per diferents episodis abans de fer les paus. Un cop reconciliats, continuen el seu camí on troben nous reptes, el més espectacular dels quals és el de l'Alegria de la cort, en què Erec aconsegueix derrotar un formidable guerrer que, seguint ordres de la seva dama, custodia un jardí meravellós al mig d'una ciutat i no hi permet l'entrada a ningú, cosa que provoca gran tristesa als habitants. L'alliberament del jardí portarà l'alegria a tots els cortesans.
 
 
:::En aquest ambient d'eufòria, Erec i Enida tornen a la cort d'Artús on, en una fastuosa cerimònia, són proclamats reis com a successors del rei Lac, mort durant la seva absència.
<references/>