Moluques del Sud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Preparació del Diumenge de les referències en aquesta categoria
m Tipografia
Línia 9:
Quan [[Nova Guinea Occidental]] fou incorporada a [[Indonèsia]], Sumokil fou fet presoner pels indonesis el [[12 de desembre]] del 1962, i serà jutjat sumàriament i executat el [[12 d'abril]] del [[1966]]. El va succeir en el càrrec [[Johannes Alvarez Manusama]] (1910-1995), qui també va fundar als [[Països Baixos]] l{{'}}''Organisasi Pembebasan Maluku Selantan'' (Organització d'Alliberament de les Moluques del Sud, OPMS), sense gaire pes específic a les illes, on s'inicià la indústria turística.
 
El setembre del [[1971]] un grup de 35 sud-moluquenys independentistes assaltaren l'ambaixada indonèsia a la Haia, per protestar per llur situació. El 1975 la ''Vry Zuidmolukkiste Jonge'' (Joventut Lliure Sudmoluquenya, VZJ) intentà segrestar la reina [[Juliana I dels Països Baixos]] i al primer ministre [[Andries van Agt]], així com nombroses manifestacions independentistes. El 1977 la VZJ inicià noves protestes protagonitzades pels fills dels sud-moluquenys emigrats el 1950, comunitat força discriminada racialment i social. Alhora, el 1978 va morir I. J. Tamaela, qui va dur a terme una gran tasca diplomàtica davant l’l'[[ONU]] per al reconeixement de la causa moluquenya i aconseguí el reconeixement de la República de [[Benín]], però des d'aleshores la causa va decaure.
 
El 1979 la VZJ es radicalitzà degut a la inhibició neerlandesa pel seu problema i realitzarà alguns segrests, entre ells d'un avió, i alguns atemptats als Països Baixos. Reben el suport de Benin i d'altres organitzacions que lluiten contra Indonèsia, com el [[Fretilin]] timorenc o l'OPM papú. Cap al 1990 els sud-moluquenys dels Països Baixos arribaren a 40.000, i a la mort de Johannes Alvarez Manusama, el càrrec de president sud-moluqueny l'ocuparà [[Frans L. J. Tutuhatunewa]] (1923), metge casat amb una neerlandesa i que parla sis idiomes.