Partit del Progrés (Dinamarca): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant text d'indexació automàtica ocult
m Manteniment de referències (vegeu la documentació de la plantilla en cas de dubte)
Línia 8:
nom_seu1 = Stationsmestervej 11<br>9200 [[Aalborg]] SV |
lloc_web = http://www.fremskridtspartiet.dk/ |}}
'''Partit del Progrés''' ([[danès]] ''Fremskridtspartiet'') [[partit polític]] [[Dinamarca|danès]] fundat el [[1972]] per l'advocat [[Mogens Glistrup]],<ref name=teg>{{cite book|first=Terri E.|last=Givens|title=Voting radical right in Western Europe|publisher=Cambridge University|year=2005|isbn=978-0-521-85134-3|url=https://books.google.cat/books?id=SDY2CGcPJwkC&lpg=PP136&pg=PA136#v=onepage&q&f=false|pages=136–139}}</ref><ref>{{cite book|title=Western Europe 2003|url=https://books.google.cat/books?id=M9QYndAPmuQC&pg=PA132|accessdate=8 May 2016|date=30 November 2002|publisher=Psychology Press|isbn=978-1-85743-152-0|page=132}}</ref> qui guanyà força popularitat quan aparegué a la TV danesa afirmant que ell pagava el 0% d'[[impost sobre la renda]]. El consideraven com a partit de dreta, donava suport al liberalisme econòmic, creia en tallades dràstiques d'impostos (àdhuc eliminant l'impost sobre la renda) i de les despeses governamentals (va suggerir eliminar totalment les despeses de defensa i comprar una màquina que repetís en rus ''ens rendim'').<ref name="cookfrancis">{{cite book|last1=Cook|first1=Chris|last2=Francis|first2=Mary|year=1979|title=The first European elections: A handbook and guide|url=https://archive.org/details/firsteuropeanele0000cook_h5u2|location=LondonLondres|publisher=Macmillan Press|isbn=0-333-26575-0}}</ref><ref name="Hainsworth">Paul Hainsworth (2008). ''[https://books.google.no/books?id=6VZ8AgAAQBAJ&lpg=PP1&hl=no&pg=PA49#v=onepage&q&f=false The Extreme Right in Western Europe]''. Routledge. p. 49</ref>
 
A les [[eleccions legislatives daneses de 1973]] va obtenir 28 dels 179 escons al [[Folketing]], el segon partit més votat, però no formà part de cap coalició perquè els altres partits refusaren col·laborar amb ell. Durant els anys 80 va augmentar la seva influència, però aquesta acabà violentament amb una escissió interna.<ref name=teg/>