La Goleta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilles |
||
Línia 6:
[[Fitxer:Port de la Goulette.jpg|miniatura|Port de la Goleta]]
El [[1534]], [[Khayr al-Din]] es va apoderar de la Goleta i de Tunis, que estaven en mans dels hàfsides. El [[1535]], fou conquerida pels espanyols, que hi van construir una fortalesa coneguda per ''la Carraca'', que encara existeix, i que fou engrandida en temps de Felip II, quan s'hi va construir una gran ciutadella; evacuada pels espanyols l'agost del [[1574]], davant l'atac dels turcs dirigits per Sinan Pasha i Ildj Ali, els turcs la van ocupar i van engrandir la fortalesa, però van demolir les altres parts de la ciutadella. Durant dos segles, fou un niu de pirates i va patir algun bombardeig de flotes europees. Amb el bei Hammuda (1782-1814), se'n van completar les fortificacions. Al {{segle
El nom ''La Goulette'' en francès deriva de l'italià ''la Goletta'' (o de l'occità o català ''goleta'', amb el significat de ''gola petita'', aplicat a accidents geogràfics similars),<ref name="VergerCasanova2004">{{ref-llibre|autor1=Vicenç M. Rosselló i Verger|autor2=Emili Casanova|títol=Toponímia, geografia i cartografia|url=https://books.google.cat/books?id=U8OP4duqhkUC&pg=PA153|any=2004|editorial=Universitat de València|isbn=978-84-370-5852-8|pàgines=153–}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours: comparée avec les autres langues de l'Europe latine, précédé de nouvelles recherches historiques et philologiques, d'un résumé de la grammaire romane, d'un nouveau choix des poésies originales des troubadours et d'extraits de poèmes divers|url=https://books.google.cat/books?id=riJaDBy9EAQC&pg=PA481|any=1844|editorial=Sylvestre|pàgines=481–}}</ref><ref name="AC10372602]1840">{{ref-llibre|autor=[Anonymus AC10372602]|títol=Thalamus parvus, Le petit Thalamus de Montpellier, publie pour la premiere fois d'apres les manuscrits originaux par la societe archeologique de Montpellier|url=https://books.google.cat/books?id=oD1aAAAAcAAJ&pg=PA276|any=1840|editorial=Jean Martel|pàgines=276–}}</ref><ref name="Cingolani2006">{{ref-llibre|autor=Stefano Maria Cingolani|títol=Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica|url=https://books.google.cat/books?id=R_HoBX3m94UC&pg=PA704|any=2006|editorial=Institut d'Estudis Catalans|isbn=978-84-7283-841-3|pàgines=704–}}</ref><ref name="Muntaner1860">{{ref-llibre|autor=Ramon Muntaner|títol=Crónica catalana de Ramón Muntaner|url=https://books.google.cat/books?id=S4BBGkpsrAkC&pg=PA156|any=1860|editorial=Imprenta de Jaime Jepús|pàgines=156–}}</ref> traducció del nom àrab, Halq al-Wadi, ‘la Gola del Riu’.
|