Química de coordinació: diferència entre les revisions

Dins la química de coordinació distinguim la química dels [[elements representatius]] (que tot i que no és habitual trobar-los coordinats, poden estar-ho), la química dels [[metall de transició|metalls de transició]] i la química dels [[lantànid|lantànids]] i els [[actínid|actínids]].

El lligand ha de tenir, com a mínim, un parell d'electrons no compartircompartits per a fer l'enllaç amb un dels orbitals buits del metall,. aA l'àtom on està situat aquest parell se li anomena àtom donador. Els lligands són tant espècies [[química Orgànica|orgàniques]] com [[química Inorgànica|inorgàniques]], i generalment són [[molècula|molècules]] neutres o anions. Quan un lligand està unit al centre metàl·lic per més d'un àtom donador, s'anomena lliguand quelant.

Les principals teories utilitzades en l'estudi dels complexos de coordinació són la [[Regla dels 18 electrons]], la [[teoria del camp cristal·lí]] (que considera la interacció metall-lligand bàsicament iònica) i la [[teoria del camp de lligands]] o d'orbitals moleculars (que considera la interacció metall-lligand bàsicament covalent).

La química de coordinació és important per les seves aplicacions industrials (per exemple, en [[catàlisi]]), un altre camp d'aplicació d'interés és la [[química bioinorgànica]], que estudia les interaccions entre els [[io|ions]] metàl·lics i les [[biomolècula|biomolècules]] com, per exemple, les [[metal·loproteïna|metal·loproteïnes]], [[enzim|enzims]] on en el [[centre actiu]] s'hi pot trobar com a mínim un metall coordinat pels [[aminoàcids]] de la [[proteïna]].

Per anomenar un complex de coordinació es segueixelsegueix el següent ordre

*1. S'anomenen tots els lligands ordenats per ordre alfàbetic. Quan un lligand estigui repetit s'ha d'escriure el prèfixprefix grec necessari (di-, tri-, tetra-,...), aquest prèfixprefix no es té en compte alhoraa l'hora d'ordenar alfabeticamentalfabèticament. El nom dels lligans neutres és, en general, igual al de la mol·lèculamolècula. El nom dels lligands aniònics és, en general, el nom de l'anió seguit d'una "o".

*2. A continuació es posa el nom del metall. Sí el complex té una càrrega total negativa, s'ha d'afegir el sufix "at".

*3. Finalment es posa entre parentèsiparèntesi i en números romans l'estat d'oxidació.