No se'n sap gairebé res abans del [[1832]] quan fou visitada pel resident polític britànic al Golf que la va declarar dependència de [[Bahrein]]; es creu que en aquest temps era dependència efectiva de Bahrein però al seu torn l'illa pagava tribut (''zakat'') als [[Al-Saud Saüd]] de [[Najd]] i el resident britànic anava a cobrar el '''zakat''' a Doha en nom de [[Bahrein]] i el pagava als saudites. El [[1852]] els otomans van ocupar Doha i la van unir al [[sandjak]] del Najd, però la vila va continuar mantenint estretes relacions amb Bahrein (que havia signat el tractat de treva amb els britànics el [[1820]]) i també amb els saudites i els britànics. En aquest temps altres zones de la península foren considerades part de Bahrain, d'[[Abu Dhabi]] o del Najd (fins que els otomans van sortir de Doha). El [[1867]] Doha va ser damnada en la guerra entre els [[Al-Tahni Thani]] i els [[Al- Khalifa]] de Bahrein que tenien el suport d'Abu Dhabi. El [[1882]] es va construir la fortalesa d'Al-Wadjbah al sud-oest i l'any següent el xeic Kasim va obtenir una victòria sobre els otomans.
El xeic local de Doha, Muhammad ibn Thani va signar el tractat de treva amb els britànics el [[1868]]. El [[1895]] Doha va destruir a la seva rival [[al-Zubara]]. El [[1900]] Doha era un port de pescadors de perles amb 12000 habitants (amb 9 barris o ''farikhs'') i ocupant una franja de 3 km a la costa; en aquest moment estava dominada per la Kalaat al-Askar (anomenada Kasr Kunara per la guarnició turca) que avui dia dona nom a una barri residencial i de magatzems.
A la sortida dels otomans ([[1916]]) el xeic local Abd Allah Alal-Thani (que va agafar el títol de xeic de Qatar) va signar un tractat amb la [[Gran Bretanya]] pel que Qatar quedava sota un virtual protectorat (''Special Treaty Relationship with H. M. Government'') i passava sota administració del Ministeri d'Afers Exteriors (altres protectorats eren administrats per la Colonial Office). L'antiga casa pairal dels Al- Thani a Doha (que encara es conserva) estava situada al barri d'Al-Dawha que havia donat nom a la ciutat. El [[1917]] el xeic [[Abd Allah ibn Kasim al-Thani]] va construir la fortalesa d'Al-Kout al centre. Més tard els Al- Thani van construir palaus al barri occidental d'al-Rayyan. La prosperitat venia de les perles però la introducció pels japonesos del sistema del cultiu va arruïnar aquesta indústria vers [[1930]] i Doha es va empobrir. La trobada de petroli a [[Dukhan]], transportat per l'estació de Musayid, van obrir l'esperança, i encara que la producció es va aturar durant la [[II Guerra Mundial]], després produir un desenvolupament notable.
Vers [[1960]] la població s'estimava entre 20 i 30 mil habitants i era la majoria de la població de Qatar. Llavors tenia només un hospital i un petit aeroport. Fou residència de l'agent polític britànic fins a esdevenir capital de l'estat independent de Qatar el [[1971]], experiment un desenvolupament espectacular des de llavors. El [[1969]] es va obrir la Government House (edifici emblemàtic de la ciutat), el [[1973]] la Universitat de Qatar, el 1975 el Museu Nacional i el [[1996]] va començar a emetre la cadena de televisió per satèl·lit [[Al Jazeera]], amb seu a Doha.
