Karađorđe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 6:
A principis de 1804, després d'una massacre de cabdills serbis perpetrada per [[geníssers]] otomans rebels coneguts com a Dahije, els serbis del Pashalik es van rebel·lar. Karađorđe fou elegit unànimement com a líder de la revolta contra els Dahije en una assemblea dels caps supervivents el febrer de 1804. En qüestió de sis mesos, la major part dels líders Dahi havien estat capturats i executats per les forces de Karađorđe, i el 1805, les darreres restes de resistència Dahi havien estat esclafades. Karađorđe i els seus seguidors ara exigien una autonomia àmplia, un canvi que el soldà [[Selim III|Selim]] interpretava com a primer pas per la independència completa. Selim va declarar de seguida la ''[[jihad]]'' contra els rebels i va enviar un exèrcit contra el Pashalik. Els otomans van patir una sèrie de derrotes a mans de les forces de Karađorđe. El 1806, els rebels havien capturat la major part de les ciutats del Pashalik, incloses [[Belgrad]] i [[Smederevo]], i n'havien expulsat els habitants musulmans. Aclaparat pels esforços que requeria també la [[Guerra russoturca (1806-1812)|guerra russoturca]] de 1806–1812, Selim va oferir una autonomia estesa als serbis, però Karađorđe va refusar per la promesa de Rússia d'ajudar els rebels si continuaven lluitant.
 
Les baralles internes freqüents, juntament amb la [[invasió francesa de Rússia|invasió de Rússia]] per [[Napoleó]] el 1812, van afeblir els rebels, i els otomans van poder recuperar terreny. Karađorđe va haver de fugir de Sèrbia l'octubre de 1813 i Belgrad va caure el mateix mes, tancant així el Primer Aixecament Serbi. Els seus seguidors i ell van buscar refugi a l'Imperi Austríac, però foren arrestats i detinguts. Malgrat les peticions otomanes d'extradició, els austríacs van lliurar Karađorđe als russos, que li van oferir refugi a [[Bessaràbia]]. Allà, es va unir a la [[societat secreta]] grega coneguda com a ''Filiki[[Philikí EteriaHetairía]]'', que planejava d'iniciar un aixecament panbalcànic contra els otomans. Karađorđe va tornar en secret a Sèrbia el juliol de 1817, però fou mort poc després per agents de [[Miloš Obrenović]], un líder rebel rival, que estava preocupat pel fet que la reaparició de Karađorđe faria que els otomans es fessin enrere de les concessions a què s'havien compromès després del [[Segon Aixecament Serbi]] de 1815. Es considera que Karađorđe és el fundador de la [[dinastia Karađorđević]], que va governar Sèrbia en diferents intervals durant els segles XIX i XX. El seu assassinat va tenir com a resultat dècades d'hostilitat violenta entre els seus descendents i [[dinastia Obrenović|els d'Obrenović]], i canvis conseqüents al tron serbi.
 
{{Autoritat}}