Karađorđe: diferència entre les revisions

Les baralles internes freqüents, juntament amb la [[invasió francesa de Rússia|invasió de Rússia]] per [[Napoleó]] el 1812, van afeblir els rebels, i els otomans van poder recuperar terreny. Karađorđe va haver de fugir de Sèrbia l'octubre de 1813 i Belgrad va caure el mateix mes, tancant així el Primer Aixecament Serbi. Els seus seguidors i ell van buscar refugi a l'Imperi Austríac, però foren arrestats i detinguts. Malgrat les peticions otomanes d'extradició, els austríacs van lliurar Karađorđe als russos, que li van oferir refugi a [[Bessaràbia]]. Allà, es va unir a la [[societat secreta]] grega coneguda com a ''Filiki[[Philikí EteriaHetairía]]'', que planejava d'iniciar un aixecament panbalcànic contra els otomans. Karađorđe va tornar en secret a Sèrbia el juliol de 1817, però fou mort poc després per agents de [[Miloš Obrenović]], un líder rebel rival, que estava preocupat pel fet que la reaparició de Karađorđe faria que els otomans es fessin enrere de les concessions a què s'havien compromès després del [[Segon Aixecament Serbi]] de 1815. Es considera que Karađorđe és el fundador de la [[dinastia Karađorđević]], que va governar Sèrbia en diferents intervals durant els segles XIX i XX. El seu assassinat va tenir com a resultat dècades d'hostilitat violenta entre els seus descendents i [[dinastia Obrenović|els d'Obrenović]], i canvis conseqüents al tron serbi.