Luvis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{vegeu lliure|Pel que fa a la llengua que parlaven vegeu ''[[luvi]]''.}}
{{Grup humà}}
Els '''luvis''',{{efn|Segons la ''[[GEC]]''}}, o també '''luvites''',{{efn|segons [[Jaume Pòrtulas i Ambròs|Jaume Pòrtulas]] a ''Introducció a la Ilíada: Homer, entre la història i la llegenda''. Barcelona: [[Fundació Bernat Metge]]: Alpha, 2009, p. 247.}} eren un grup d'origen indoeuropeu que va ocupar diverses zones de l'oest d'[[Anatòlia]] a inicis del segon mil·lenni aC. Una part d'aquell país, al cap de poc de temps, s'anomenava ''Luwiya''. Sembla que el nom ''luvi'' o ''luvita'' s'utilitzava només en un sentit etnogràfic, i no polític. Cap a la meitat del segon mil·lenni Luwiya va passar a anomenar-se [[Arzawa]].
 
Durant el Regne Nounou hitita, (principis del {{segle|XIV|-}}) Arzawa estava formada per un cert nombre d'estats vassalls coneguts amb el nom genèric de ''País d'Arzawa'', situat a l'oest i sud-oest d'Anatòlia. El nucli d'aquests regnes s'anomenava així mateix regne''Regne d'Arzawa''. De vegades els especialistes l'anomenen ''Arzawa menor'', per distingir-la del conjunt del territori. Es coneixen quatre regnes que formaven part del País d'Arzawa: [[Kuwaliya]], el [[Seha|País del riu Seha]], [[Hapalla]] i [[Wilusa]].
 
En diverses ocasions durant els segles XV i XIV aC, es van anar formant confederacions entre els estats de tota la regió d'Arzawa amb finalitat militar. És possible que el rei d'Arzawa menor actués de coordinador militar, però no hi va haver mai, que se sàpiga, un regne unit sota la potestat d'un únic rei. Però Arzawa va ser sempre una amenaça per l'[[Imperi hitita]] i poc abans de l'enfonsament dels hitites, el faraó [[Amenofis III]] va veure el país d'Arzawa com la potència dominant del conjunt d'Anatòlia.
 
Tot i que Arzawa era la més gran i la més populosa regió on habitaven els luvites, els parlants de [[luvi]], la seva llengua pròpia, es van estendre de formamanera molt més àmplia. Tota la zona de la costa que després es coneixeria amb el nom de ''[[Lícia]]'', a l'oest, fins a [[Cilícia]] i [[Kizzuwatna]] a l'est, va ser ocupada pelsper parlants de luvi.
 
Un subgrup important dels luvites va ser el poble de [[Lícia|Lukka]]. Els hitites feien sovint menció de Lukka, i pel que se'n pot deduir es referien a una regió que anava a partir de l'extrem est de [[Pamfília]] a través de [[Licaònia]], cap a [[Pisídia]] i Lícia (els noms grecoromans posteriors). Lukka no va ser mai un regne organitzat. No se'n coneixen reis, i no hi ha tractats entre Lukka i l'Imperi hitita. Sembla que era un grup d'eststsestats independents amb afinitats ètniques i lingüístiques, situadessituat en un territori força definit. Lukka va estar sotmesa o aliada amb elsals hitites una gran part del temps en què l'Imperi hitita va existir, però moltes vegades el control era només nominal, atès que no eren un únic estat sinó un conglomerat d'estats. Els hitites els presenten com un poble rebel, sempre disposat a lluitar contra ells. També eren experts navegants i feien incursions de pirateria a les ciutats de la costa mediterrània.
 
Quasi sens dubte, el país de Lukka va ser un dels components ètnics de Lícia, que va sorgir a inicis del primer mil·lenni aC. Els licis parlaven un auna llengua derivada del luvi, i aen les llegendes gregues eren un dels més importants aliats dels [[troians]] aen la [[Guerra de Troia]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Bryce |nom=Trevor |títol=El reino de los hititas |pàgines=80-82 |lloc=Madrid |editorial=Cátedra |any=2001 |isbn=8437619181}}</ref>
 
== Notes ==