Tats: diferència entre les revisions

El nom de tat fou donat pels turc en el sentit d'«estranger», però va acabar significant al cap de poc «persa» en oposició a «turc», amb caràcter pejoratiu com "tadjik". L'origen del nom és discutit. Segons V. Minorski vindria dels [[tanguts]],<ref name=":0" /> però seria més aviat una [[onomatopeia]]. La primera vegada que apareix és a les inscripcions de l'[[Orkhon]]. Sembla que els tats eren llavors les poblacions urbanes de diferents orígens al territori dels [[Turcs Occidentals]], principalment sogdians. Encara que no apareix a la literatura el nom es va continuar emprant entre el poble. En temps dels [[karakhànides]] s'afirma que «tots els turcs anomenen tats els perses» però algunes tribus utilitzen el nom per referir-se als infidels entre els [[uigurs]] (probablement [[maniqueus]] o [[budistes]]). Després el nom apareix per designar als subjectes no turcs dels uigurs i als xinesos. Els [[seljúcides]] l'aplicaven als perses però en aquesta època fou aplicat també a [[àrabs]], [[armenis]] i [[grecs]]; fins al {{segle|XIV}} però el nom tat va designar principalment als perses en oposició als turcs però després [[farsi]] (persa) es va imposar; a [[Anatòlia]] el nom va agafar progressivament el sentit d'estranger. Els turcs [[qaixqai]] de [[Fars]], els turcs de la [[Transcàspia]] (Kazakhstan i Turmenistan) i els [[Ahl-i Hakk]] de l'[[Azerbaidjan]] l'utilitzaven tots com a "no turc". Els [[tàtars de Crimea]] l'empraven per designar als grecs que entre 1775 i 1778 van emigrar de la península cap a [[Maripol]] (Zhdanov) a la riba nord de la [[mar d'Azov]].▼

[[Fitxer:Old woman in Lahic.jpg|miniatura|Una dona d'edat avançada amb Lahic]]▼

La primera vegada que s'esmenten perses al [[Caucas]] ho fa [[Heròdot]] durant l'expansió [[aquemènida]] al {{segle|VI|-}}. [[Transcaucàsia]] va pertànyer a l'imperi i s'hi van formar algunes satrapies que Heròdot assenyala amb els números X, XI, XVIII i {{Romanes|XIX}}. L'arqueologia ha trobat restes aquemènides a [[Armènia]], [[Geòrgia]] i [[Azerbaidjan]]. Fins quan va durar no se sap, però en tot cas la dominació política es va acabar el 330 aC amb la conquesta macedònia. Els sassànides hi van dominar a partir del segle III fins a la conquesta àrab. Els perses van fundar guarnicions militars a la zona. [[Cosroes I]] (531-579) va donar el títol de [[xirvanxah]] a un parent que va originar la primera dinastia de xirvanxahs de [[Xirvan]] (vers 510 – 1538). La conquesta àrab va començar al segle VII; la penetració àrab fou limitada; a partir del {{segle|XI}} fou més intensa la penetració turca ([[seljúcides]]) que donarà origen al poble àzeri. En aquest període el turc exònim tat es va aplicar als camperols de llengua persa. Vers 1230 els mongols van conquerir la regió i uns anys després es va fundar l'[[Il-kanat]]; el seu domini va durar fins al 1335 efectiu, i després uns anys més de manera nominal. Al final del {{segle|XIV}} [[Tamerlà]] va envair Transcaucàsia; al segle següent els xirvanxahs van obtenir força poder però al segle següent foren eliminats pels [[safàvides]] i el territori va passar completament a Pèrsia. Al {{segle|XVIII}} va començar la penetració russa i en el curs de les [[guerres russo-perses]] entre 1803 i 1828, la Transcaucàsia va acabar a les seves mans. La població d'origen persa era important; per exemple la població persa de Bakú quan fou ocupada se sap que era d'unes 8.000 persones. Hi havia perses descendents dels pobladors d'abans del {{segle|XI}}, emigrants posteriors i recents, i soldats de guarnició, tots els quals, si van restar a Transcaucàsia, foren anomenats tats pels tsaristes. Al {{segle|XIX}} el ''Golestan-e-Eram'', escrit per Abbasqulu Bakikhanov, diu que la llengua tati estava estesa per àmplies àrees dels kanats de [[Kanat de Xirvan|Xirvan]], [[Tabarsaran]], [[Bakú]], [[Derbent]] i [[Kanat de Quba|Kuba]]. Al calendari del Caucas del 1894 hi havia 124.693 tats al Caucas, però l'àzeri era més utilitzat i progressivament el va anar absorbint i gairebé es va deixar d'usar. Durant el període soviètic el terme tàtar que designava als àzeris fou eliminat i substituït pel d'àzeri als anys trenta i els tats van passar a considerar-se a si mateixos com àzeris; mentre el 1926 fins a 28.443 persones es van declarar tats, el 1989 només ho van fer 10.239 persones. El 2005 un equip americà va investigar i va contar 15.553 tats als pobles que va visitar el que voldria dir que avui dia són uns 17.000 a l'Azerbaidjan i a més hi ha uns pocs milers més a [[Daguestan]] (2000) i [[Turkmenistan]] (1000). Avui l'orgull tat s'ha recuperat; s'anomenen així però localment també utilitzen noms alternatius:▼

* Parsi, que també utilitzen alguns grups de perses de l'[[Afganistan]] i els [[zoroastrians]] de l'[[Índia]].▼

* Lohijon (només a l'assentament de Lahij al districte d'Ismailli; el seu poble es diu localment Lohuj i el gentilici plural és Lohijon). Lahij és el poble tat principal amb prop de 10.000 habitants la major part tats.▼

* Daghli (al districte de Khizi i parts dels de Devechi i Siyazan). Daghli és un altre exònim turc que vol dir muntanyesos.▼

Els tats actualment intenten introduir el persa moder com a llengua literària. El [[4 de desembre]] de [[1990]] es va fundar la Societat cultural i educacional àzeri per l'estudi i desenvolupament de la llengua tati, la seva història i la seva etnografia, per decisió del ministeri de Justícia de la [[RSS de l'Azerbaidjan]]; un primer llibre de text en tati i peces literàries i folklòriques es van publicar, però no consta que l'Azerbaidjan independent hagi mantingut l'interès.▼