Estix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 9:
Els déus invocaven el seu nom per fer els juraments més sol·lemnes. Quan un déu o una deessa juraven pel seu nom, [[Iris]] omplia una copa d’or amb la seva aigua perquè fos testimoni del jurament. Qui cometés perjuri bevia aquesta aigua, perdia la veu i la respiració durant un Gran Any, és a dir, nou anys, i era exclòs durant nou anys més de les reunions i banquets dels déus.
Zeus va jurar per l’aigua de l’Estix que li concediria a la seva amant [[Sèmele]] el que ella li demanés sabent que això li costaria la vida a ella i així va ser. El mateix li va passar a [[Hèlios]] amb el seu fill [[Faetont]].
A més del riu Estix, el riu de l’odi, l’Hades era recorregut per altres rius: l’[[Aqueront]], el riu de la tristesa, el [[Còcit]], el riu de les lamentacions el [[Flegetont]], el riu de foc. L’indret on confluïen aquests rius rebia el nom de llacuna Estix. [[#REDIRECT Mitologia[[Caront]]]], el barquer que transportava les ànimes cap a l’interior de l’Hades, la creuava regularment amb la seva càrrega d’ànimes fins a l’altre costat on [[Cèrber]] vigilava que no entressin altra cosa que ànimes i que no en sortís cap.