Interpretació de Copenhaguen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 5:
La interpretació de [[Copenhaguen]] incorpora el [[Principi d'incertesa de Heisenberg|principi d'incertesa]], el qual establix que no es pot conèixer simultàniament amb absoluta precisió la posició i el [[moment lineal|moment]] d'una [[partícula subatòmica]]. La interpretació de Copenhaguen assenyala el fet que el principi d'incertesa no opera en el mateix sentit cap enrere i cap endavant en el temps. Molt pocs fets en física tenen en compte la manera en què fluïx el temps, i aquest és un dels problemes fonamentals de l'[[univers]] on certament hi ha una distinció entre el [[passat]] i [[futur]]. Les relacions d'incertesa indiquen que no és possible conèixer la posició i el moment simultàniament i, consegüentment, no és possible predir el futur, ja que en paraules de Heisenberg "no podem conèixer, per principi, el present en tots els seus detalls". Però, és possible d'acord amb les lleis de la [[mecànica quàntica]] conèixer com era la posició i el moment d'una partícula en un moment del passat. El futur és essencialment impredictible i incert, mentre que el passat és completament definit. Per tant, ens movem d'un passat definit a un futur incert.
 
Bohr va formular en la interpretació de Copenhaguen el que es coneix com el ''[[principi de complementarietat]]'', proposat per Max Born,<ref>{{Cite magazine|last=Wheeler|first=John A.|author-link=John Archibald Wheeler|date=January gener 1963|title="No Fugitive and Cloistered Virtue"—A tribute to Niels Bohr|magazine=[[Physics Today]] |volume=16 |issue=1 |page=30 |bibcode=1963PhT....16a..30W |doi=10.1063/1.3050711}}</ref><ref name="Howard 2004">{{cite journal ref-publicació|titletítol=Who invented the Copenhagen Interpretation? A study in mythology |yearany=2004 |last1cognom1=Howard |first1nom1=Don |journalpublicació=Philosophy of Science |pagespàgines=669–682 | jstor=10.1086/425941 |volumevolum=71 |issueexemplar=5 |doi=10.1086/425941|url=http://www.nd.edu/~dhoward1/Copenhagen%20Myth%20A.pdf |citeseerx=10.1.1.164.9141 |s2cid=9454552 }}</ref> que establix que ambdues descripcions, l'ondulatòria i la corpuscular, són necessàries per a comprendre el món quàntic. Bohr també va assenyalar en aquesta conferència que mentre, en la [[física clàssica]], un sistema de partícules funciona com un aparell de rellotgeria, independentment que siguin observades o no, en física quàntica l'observador interacciona amb el [[sistema]] en tal mesura que el sistema no pot considerar-se amb una existència independent.
 
{{cita|Escollint amidar amb precisió la posició d'una partícula, aquesta ha de presentar major incertesa en el seu moment, i viceversa; escollint un experiment per amidar propietats ondulatòries, s'eliminen peculiaritats corpusculars, i cap experiment pot mostrar ambdós aspectes, l'ondulatori i el corpuscular, simultàniament (J. Gribbin).}}