Carles de Blois: diferència entre les revisions

'''Carles de Blois''' ([[Blois (municipi de Loir i Cher) |Blois]], [[regne de França]], [[1319]] - [[Batalla d'Auray]], 29 de setembre de [[1364]]) fou baró de [[Mayenne]], senyor de [[Guise]] i, per matrimoni, comte de [[Penthièvre]] i [[duc de Bretanya]]. És venerat com a [[beat]] per l'Església catòlica i és conegut com a '''Carles el Sant'''.

 

'''Charles de Blois''' era fill de Guy I de Blois-Châtillon, [[Comtat de Blois |comte de Blois]] i de [[Margarida de Valois]] (1295-1342), germana de [[Felip VI de França|Felip de Valois]]. A [[París]] va casar-se, el 4 de juny de [[1337]], amb [[Jeanne de Penthièvre]], filla de Guy de Penthièvre, neboda del duc [[Joan III de Bretanya]] i neta d'[[Artur II de Bretanya]]. Els capítols matrimonials establien que Carles prendria el nom i les armes de [[Bretanya]] i que succeiria el duc Joan III, que no fills.

 

A més, Carles va tenir un fill natural, Joan, senyor d'[[Averoult]], mort amb son pare a la batalla d'Auray.

 

[[Fitxer:Battle of La Roche-Derrien.jpg|miniatura|esquerra|Carles de Blois és fet presoner a la Roche-Derrien]]

El duc Joan III no va deixar clara la successió abans de morir en [[1341]], per la qual cosa començà una guerra civil que durà 23 anys: la [[Guerra de Successió Bretona]]. El rei [[Felip VI de França]] va reconèixer el seu nebot Carles de Blois com a duc consort i li reté homenatge com a nou sobirà de Bretanya, com també feren la majoria de senyors i nobles bretons.