Tomás de Villanueva: diferència entre les revisions

'''Tomás García Martínez''', més conegut com a '''Tomás de Villanueva''' ([[Fuenllana]], [[Regne de Castella]], [[1488]] - [[València]], [[8 de setembre]] de [[1555]]),<ref name=":0" /> fou un predicador, escriptor ascètic i religiós agustí espanyol. És venerat com a [[sant]] per l'Església catòlica.

Va nàixer a [[Fuenllana]], es va educar i va créixer a [[Villanueva de los Infantes (Ciudad Real)|Villanueva de los Infantes]] on els seus pares posseïen una rica hisenda, a pesar de la qual cosa moltes vegades el xicot caminava nu perquè havia donat els seus vestits els pobres.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Libro de la vida y milagros de Santo Tomas de Villanueva, arzobispo de Valencia, de la orden de San Agustin: sacado de los procesos que se hicieron para su beatificacion y canonizacion|url=https://books.google.es/books?id=3HpQYNiUe2UC&dq=tomas%20de%20villanueva&hl=es&pg=PA2#v=snippet&q=fuenllana&f=false|editorial=en la imprenta de la viuda e hijo de Marin|data=1793|llengua=es|nom=Miguel Bartolomé|cognom=Salom (O.S.A.)}}</ref>

Encara que va fer estudis d'Arts i Teologia en la Universitat d'[[Alcalá d'Henares]],<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Libro de la vida y milagros de Santo Tomas de Villanueva, arzobispo de Valencia, de la orden de San Agustin: sacado de los procesos que se hicieron para su beatificacion y canonizacion|url=https://books.google.es/books?id=3HpQYNiUe2UC&dq=tomas%20de%20villanueva&hl=es&pg=PA2#v=snippet&q=fuenllana&f=false|editorial=en la imprenta de la viuda e hijo de Marin|data=1793|llengua=es|nom=Miguel Bartolomé|cognom=Salom (O.S.A.)}}</ref> va ingressar en l'Orde dels Agustins de [[Salamanca]] (1516) i en 1518 va ser ordenat sacerdot; en l'orde va ocupar els càrrecs de prior conventual, visitador general i prior provincial d'[[Andalusia]] i [[Castella]]. També va ser professor de la universitat i conseller i confessor de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Vida de Santo Tomás de Villanueva|url=https://books.google.es/books?id=WNbZFff8SLEC&pg=PA9|editorial=Rafael Lazcano|data=2005|isbn=978-84-95745-41-5|llengua=es|nom=Francisco de|cognom=Quevedo}}</ref>

Va gaudir de fama per la seua gran austeritat personal (va arribar a vendre la màrfega on dormia per a donar els diners als pobres) i pel seu exercici continu i infatigable de la caritat, especialment amb els òrfensòrfenes, amb les donzelles pobres i sense dot i amb els malalts. Posseïa, en canvi, una concepció intel·ligent de la pietat, de manera que encara que era molt almoiner procurava solucionar definitivament i estructuralment la pobresa mitjançant la redempció activa d'aquesta, donant faena als pobres, i així feia fructificar les seues almoines: "L'almoina no només és donar, sinó traure de la necessitat a qui en pateix i alliberar-l'en quan siga possible"', va escriure.