Enllaç peptídic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m reparo referències
m Tipografia
Línia 13:
== Degradació ==
Hi ha diferents tècniques per trencar un enllaç peptídic. En presència d'aigua es trenca alliberant 8-16kJ/mol,<ref>Martin RB. (1998) "Free energies and equilibria of peptide bond hydrolysis and formation", ''Biopolymers'', '''45''', 351–353.</ref> però a una velocitat extremadament lenta, de l'ordre de milers d'anys. No obstant podem accelerar el procés d'hidròlisi de diverses maneres:
* Hidròlisi àcida: Consisteix en fer bullir de forma prolongada les proteïnes amb àcids forts, com ara H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>SO₄ i HCl. Aquest mètode destrueix el triptòfan i part de la serina i la treonina, ja que aquest aminoàcids són més làbils
* Hidròlisi bàsica: Respecta els aminoàcids que es trenquen però forma barreges racèmiques. El procés és similar a l'anterior però fent servir bases fortes enlloc d'àcids forts, típicament NaOH i BaOH.
* Hidròlisi enzimàtica: És la que té lloc dins dels éssers vius, encara que també es pot fer al laboratori, i és catalitzada amb enzims presents als sucs gàstrics. No produeix barreges racèmiques ni destrueix els aminoàcids. Els enzims són la tripsina i la quimiotripsina.