Pumpel·lyïta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 3:
| imatge = Mineraly.sk - pumpellyit.jpg
| peu = Pumpel·lyïta-(Fe<sup>2+</sup>) formant agregats radials
| formula = Ca<sub>2</sub>MgAl<sub>2</sub>[(OH)<sub>2</sub> SiO<sub>4</sub>SiO₄ Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>]·H<sub>2</sub>O
| color = blau verd, verd oliva, marró
| ratlla = gris-verd
Línia 19:
 
== Grup pumpel·lyïta ==
Els minerals del grup pumpel·lyïta tenen la fórmula Ca<sub>2</sub>''XZ'' (Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>) (SiO<sub>4</sub>SiO₄) ''A''<sub>2</sub>·H<sub>2</sub>O. On:
:X = Mg, Fe<sup>2+</sup>, Fe<sup>3+</sup>, Al, Mn<sup>2+</sup>, V<sup>3+</sup>
:Z = Al, Fe<sup>3+</sup>, Mn<sup>3+</sup>, V<sup>3+</sup>, Cr<sup>3+</sup>
Línia 36:
 
;Julgoldita-(Fe2+)
La julgoldita-(Fe2+) té la fórmula Ca<sub>2</sub>(Fe<sup>2+</sup>,Mg)(Fe<sup>3+</sup>,Al)<sub>2</sub>(Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>)(SiO<sub>4</sub>SiO₄)(OH)<sub>2</sub>·H<sub>2</sub>O. L'exemplar tipus d'aquest mineral prové de Långban ([[Suècia]]).<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-2120.html|consulta=14 de desembre de 2013|títol=Julgoldite-(Fe2+)|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
 
;Julgoldita-(Fe3+)
Va ser el primer exemplar descrit de la sèrie de la julgoldita, i va rebre el nom l'any 1971 per Julian Royce Goldsmith (1918-1999), [[geoquímica|geoquímic]] [[Estats Units d'Amèrica|americà]] de la [[Universitat de Chicago]]. La seva fórmula és Ca<sub>2</sub>(Fe<sup>3+</sup>,Mg)(Fe<sup>3+</sup>,Al)<sub>2</sub>(Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>)(SiO<sub>4</sub>SiO₄)(OH,O)<sub>2</sub>·H<sub>2</sub>O. L'exemplar tipus d'aquest mineral també prové de Långban (Suècia).<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-7125.html|consulta=14 de desembre de 2013|títol=Julgoldite-(Fe3+)|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
 
;Julgoldita-(Mg)
La julgoldita-(Mg) té fórmula Ca<sub>2</sub>(Mg,Fe<sup>2+</sup>)(Fe<sup>3+</sup>,Al)<sub>2</sub>(Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>)(SiO<sub>4</sub>SiO₄)(OH)<sub>2</sub>·H<sub>2</sub>O. L'exemplar tipus d'aquest mineral prové de Sugashima ([[Japó]]).<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-29090.html|consulta=14 de desembre de 2013|títol=Julgoldite-(Mg)|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
 
;Okhotskita
L'okhotskita rep el seu nom del [[mar d'Okhotsk]]. L'exemplar tipus d'aquest mineral prové de Kitami ([[Japó]]). La seva fórmula és Ca<sub>2</sub>(Mn<sup>2+</sup>,Mg)(Mn<sup>3+</sup>,Al,Fe<sup>3+</sup>)<sub>2</sub>(Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>)(SiO<sub>4</sub>SiO₄)(OH)<sub>2</sub>·H<sub>2</sub>O.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-2968.html|consulta=14 de desembre de 2013|títol=Okhotskite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
 
;Poppiita
La poppiita té aquest nom en memòria de Luciano Poppi, professor de [[mineralogia]] a la Universitat de Mòdena i Reggio Emilia. Acostuma a trobar-se en petits cristalls [[Prisma (geometria)|prismàtics]] de fins a 0,6mm. L'exemplar tipus d'aquest mineral prové de Reppia ([[Liguria]], [[Itàlia]]). La seva fórmula és Ca<sub>2</sub>(V<sup>3+</sup>,Fe<sup>3+</sup>,Mg)(V<sup>3+</sup>,Al)<sub>2</sub>(Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>)(SiO<sub>4</sub>SiO₄)(OH,O)<sub>2</sub>·H<sub>2</sub>O.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-27576.html|consulta=14 de desembre de 2013|títol=Poppiite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
 
;Pumpel·lyïta-(Al)
La pumpel·lyïta-(Al) va ser descoberta a [[Bertrix]] ([[Bèlgica]]). La seva fórmula és Ca<sub>2</sub>(Al,Fe<sup>2+</sup>,Mg)Al<sub>2</sub>(Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>)(SiO<sub>4</sub>SiO₄)(OH,O)<sub>2</sub>·H<sub>2</sub>O.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-27439.html|consulta=14 de desembre de 2013|títol=Pumpellyite-(Al)
|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
 
;Pumpel·lyïta-(Fe2+)
El primer exemplar de pumpel·lyïta-(Fe2+) va ser trobat a Noril'sk ([[Rússia]]). La seva fórmula és Ca<sub>2</sub>Fe<sup>2+</sup>Al<sub>2</sub>(Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>)(SiO<sub>4</sub>SiO₄)(OH)<sub>2</sub>·H<sub>2</sub>O.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-3307.html|consulta=14 de desembre de 2013|títol=Pumpellyite-(Fe2+)
|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
 
;Pumpel·lyïta-(Fe3+)
La pumpel·lyïta-(Fe3+) té la fórmula és Ca<sub>2</sub>(Fe<sup>3+</sup>,Mg,Fe<sup>2+</sup>)(Al,Fe<sup>3+</sup>)<sub>2</sub>(Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>)(SiO<sub>4</sub>SiO₄)(OH,O)<sub>2</sub>·H<sub>2</sub>O. L'exemplar tipus d'aquesta espècie prové de Forra di Bulla ([[Itàlia]]).<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-3308.html|consulta=14 de desembre de 2013|títol=Pumpellyite-(Fe3+)|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
 
;Pumpel·lyïta-(Mg)
La pumpel·lyïta-(Mg) té la fórmula és Ca<sub>2</sub>MgAl<sub>2</sub>(Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>)(SiO<sub>4</sub>SiO₄)(OH)<sub>2</sub>·H<sub>2</sub>O. L'exemplar tipus d'aquesta espècie prové del comtat de Keweenaw, a [[Michigan]] ([[Estats Units]]).<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-3309.html|consulta=14 de desembre de 2013|títol=Pumpellyite-(Mg)|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
 
;Pumpel·lyïta-(Mn2+)
La pumpel·lyïta-(Mn2+) té la fórmula Ca<sub>2</sub>(Mn<sup>2+</sup>,Mg)(Al,Mn<sup>3+</sup>,Fe<sup>3+</sup>)<sub>2</sub>(Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>)(SiO<sub>4</sub>SiO₄)(OH)<sub>2</sub>·H<sub>2</sub>O. Va ser descoberta a Kohsai ([[Japó]]).<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-3310.html|consulta=14 de desembre de 2013|títol=Pumpellyite-(Mn2+)|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
 
;Shuiskita
La shuiskita rep el seu nom del petròleg rus V. P. Shuisk. Existeix un debat sobre si la shuiskita pot esdevenir una espècie mineral independent fora del grup, ja que, tot i que s'assignen tots els ions Cr<sup>3+</sup> al lloc ''Y'', no està clara encara la distribució de Cr entre els llocs ''X'' i ''Y''. La seva fórmula és Ca<sub>2</sub>(Mg,Al)(Cr,Al)<sub>2</sub>(Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>)(SiO<sub>4</sub>SiO₄)(OH)<sub>2</sub>·2H<sub>2</sub>O. Va ser descoberta als [[Urals]] ([[Rússia]]).<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-3642.html|consulta=14 de desembre de 2013|títol=Shuiskite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
 
== Referències ==