61 del Cigne: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Durant dècades, a partir dels anys 40 l'anàlisi de les irregularitats del moviment dels dos estels van portar a la conclusió que un dels estels o tots dos tenien un o més planetes molt grans (diverses vegades la massa de Júpiter), però anàlisis posterior van revelar que les irregularitats periòdiques detectades eren espúries i que no provaven la presència de planetes. En canvi, mesures més precises fetes per la missió Gaia el 2018 indicaven la possibilitat d'un tercer cos al sistema. |
|||
Línia 2:
'''61 del Cigne''' (61 Cygni) és una estrella de la [[constel·lació del Cigne]]. És una de les estrelles més properes al [[sistema solar]], a només 11,4 [[anys llum]], però és especialment important per ser una de les que presenten un [[moviment propi]] més gran. Per aquesta raó, 61 Cygni fou la primera estrella (a part del Sol) a la qual es pogué mesurar la seva distància mitjançant [[paral·laxi]]: això ho aconseguí [[Friedrich Wilhelm Bessel]] els 1838 i trobà un valor molt semblant a l'acceptat actualment d'11,4 anys llum.
En realitat es tracta d'un sistema doble ('''61 Cygni A''' i '''61 Cygni B''').<ref name=":0">{{Ref-llibre|edició=1. ed|títol=Contando los eones|url=https://www.worldcat.org/oclc/11589927|editorial=Plaza & Janés|data=1984|lloc=Esplugues de Llobregat (Barcelona)|isbn=84-01-33222-2|nom=Isaac|cognom=Asimov}}</ref> Durant dècades, a partir dels anys 40 l'anàlisi de les irregularitats del moviment dels dos estels van portar a la conclusió que un dels estels o tots dos tenien un o més planetes molt grans (diverses vegades la massa de Júpiter),<ref name=":0" /> però anàlisis posterior van revelar que les irregularitats periòdiques detectades eren espúries i que no provaven la presència de planetes.<ref>{{cite journal|last=Heintz|first=W. D.|title=Reexamination of suspected unresolved binaries|journal=The Astrophysical Journal|date=1978|volume=220|pages=931–934|bibcode=1978ApJ...220..931H|doi=10.1086/155982}}</ref><ref name="Walker1995">{{cite journal|author=Walker, G. A. H.|author2=Walker, A. R.|author3=Irwin, A. W.|author4=Larson, A. M.|author5=Yang, S. L. S.|author6=Richardson, D. C.|date=1995|title=A search for Jupiter-mass companions to nearby stars|journal=Icarus|volume=116|issue=2|pages=359–375|doi=10.1006/icar.1995.1130|bibcode=1995Icar..116..359W}}</ref> En canvi, mesures més precises fetes per la [[missió Gaia]] el 2018 indicaven la possibilitat d'un tercer cos al sistema.<ref name="KervellaArenou2018">{{cite journal|last1=Kervella|first1=Pierre|last2=Arenou|first2=Frédéric|last3=Mignard|first3=François|last4=Thévenin|first4=Frédéric|display-authors=2|title=Stellar and substellar companions of nearby stars from Gaia DR2|journal=Astronomy & Astrophysics|volume=623|year=2019|pages=A72|issn=0004-6361|arxiv=1811.08902|bibcode=2019A&A...623A..72K|doi=10.1051/0004-6361/201834371|s2cid=119491061|quote="This PMa offset between 61 Cyg A and B points at the possible presence of a third body in the system, likely orbiting around 61 Cyg B."}}</ref>
[[Fitxer:61 Cygni Proper Motion.gif|miniatura|Moviment propi de 61 Cygni mostrant la seva posició amb intervals d'un any.]]
| |||