To agut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant text d'indexació automàtica ocult |
m Tipografia |
||
Línia 1:
Els '''[[To (acústica)|tons]] aguts''' són els que componen la gamma de [[freqüència|freqüències]] altes de l'[[espectre audible]]. És a dir, del total d'audiofreqüències que l'[[Sistema auditiu|orella]] humana és capaç de captar, les quals van dels 20 als 20.000 Hertz, els tons aguts comprenen l'interval format entre els 5.000 i 20.000 [[Hertz]].
En música vocal, la [[tessitura]] de [[soprano]] (emprant el sistema de notació científica<ref>Cal tenir en compte que per a designar la mateixa freqüència, el sistema de notació anomenat ''franco-belga'' fa servir un índex d'octava una unitat menor respecte del que s'empra en el sistema internacional. Així, per exemple, DO<sub>3</sub> =
El terme ''tiple'' s'empra de vegades per referir-se a la tessitura de soprano. Procedeix del mot llatí medieval ''triplum'' que, en els motets dels segles {{Romanes|XIII}} i {{Romanes|XIV}}, fou emprat per a referir-se al tercer registre —la tercera veu— de notes cantades. D'acord amb la línia doctrinal paulina, contrària a la participació femenina en la litúrgia,<ref>{{Ref-web|url = http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1+Co+14&id24=1&pos=0&set=15&l=ca|títol=Pau de Tarsos, Epístola als Corintis, 1 Co 14.|consulta = 21-10-2015}}</ref> el ''triplum'' era cantat per nois. Sonava per damunt del tenor, que contenia la melodia, i del contralt.
|