Mazdak: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Verb transitiu |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
Mazdak predicava gaudir de les coses materials amb moderació i en un orde social i econòmic pacífic, igualitari i no competitiu. Els seus seguidors eren anomenats "els adeptes de la justicia" (''al-Adiyya'') i són comparats als gnòstic carpocracians adeptes a la justícia social. Segons la doctrina de Mazdak, Déu havia posat a la terra els mitjans per viure tothom (''arzak'') i s'havien de repartir de manera igualitària, i els homes havien actuat injustament quan el repartiment no fou igualitari i el fort va dominar al dèbil. Els cinc gran pecats eren: l'enveja, la còlera, la venjança, l'ambició, i l'avidesa. El repartiment de les dones no s'ha d'entendre en forma de promiscuïtat sexual, sinó en el sentit que tothom es podia casar amb una dona fora de la seva classe social, i potser venia marcat per la necessitat de repoblar el país delmat d'homes per les guerres i les fams; si les dones nobles no es podien tornar a casar per manca de nobles, no es podia augmentar la població; també la terra havia de ser repartida a petits propietaris individuals per restaurar l'agricultura després de les fams. La situació devia ser difícil de controlar i alguns graners a diversos llocs de Pèrsia foren saquejats pels partidaris del repartiment (vers 494 i 495). Si Kobad I seguia donant suport a aquests reformes la noblesa perdria a les seves dones i a les seves terres, així que van deposar a Kobad I ([[497]]) posant al tron al seu germà [[Zamasp]] (497-499). Si va seguir una autèntica revolta dels camperols (o més aviat revoltes locals múltiples) com "jacqueries" o una bagaudia, és objecte de diverses teories, però sembla clar que fou el moment de major revolta al país.
Kobad I es va refugiar amb els hefatlites amb l'ajut dels quals va poder recuperar el tron el [[499]], retornant a la influència al govern els mazdaquites, i en [[513]] [[Kavadh I]] va adoptar la doctrina.<ref>{{ref-llibre |nom=Richard Nelson |cognom=Frye |títol=The History of Ancient Iran |volum=Vol.3 |editorial=Beck'sche Verlangbuchhandlung |data=1984 |pàgines=323 |llengua=anglès}}</ref> Aquest període és descrit sovint com una fase de lluita de classes i conflictes socials. Sembla que els adeptes al mazdequisme eren "gent del poble" ([[al-Tabari]]) o pobres/populatxo ([[al-Thaalibi]]), però se sap que hi havia nobles que eren mazdequites com Siyavash, comandant de l'exèrcit, o el fill gran del rei, Kabus (Kawus) governador del [[Tabaristan]] com a ''Padhashkwar Shah''. El rei va provar de convertir als no zoroastrians com els armenis o el rei àrab d'[[al-Hira]] [[al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays]] (514-554). Aquest va refusar i fou enderrocat per [[al-Hàrith ibn Amr al-Kindí]] (523-527) que no era [[làkhmida]], sinó [[kinda]], al que va intentar fer difondre les idees mazdequistes al [[Nedjd]] i [[Hedjaz]], sent adoptada la religió per algun clan de la Meca on va subsistir fins al temps de [[Mahoma]] (anomenats ''zanadika''). També es va pressionar als jueus i és possible que aquestos s'haguessin revoltat sota el seu exiliarca Mar Zutra i s'haurien fet independents per un temps a Mahoza prop de [[Ctesifont]] als primers anys del {{segle|VI}}, si bé aquests fets tenen altres interpretacions i fins i tot són jutjats poc versemblants.
Els mazdequites donaven suport per la successió al tron al príncep Kabus, i l'altra fill Cosroes (després [[Cosroes I el Just]])
| |||