Orde dels Germans de Betlem: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
mCap resum de modificació
Línia 37:
Betancur va morir el mateix any, i Rodrigo de la Cruz, el seu successor al front de la comunitat fins a la seva mort en 1716, va consolidar-la escrivint-ne unes constitucions que van ésser aprovades pel bisbe Payo de Rivera el 25 de gener de 1668 i per [[Climent X]] el 2 de maig de 1672, però limitant-los a la ciutat de Guatemala. Per evitar conflictes amb l'[[Orde de Sant Francesc]], de la que, com a terciaris franciscans que eren els membres de la confraria, depenien, es van constituir com una confraria de seglars que vivia en comunitat, amb un hàbit diferent al franciscà. Així, el 15 d'octubre de 1667 els frares van vestir un nou hàbit similar al franciscà, però de color pard com el [[carmelita]]; els primers germans van ésser Rodrigo de la Cruz, Agustín de San José i Francisco de la Trinidad. Posteriorment, al costat esquerre de la capa es posà una petita placa metàl·lica amb la nativitat de Crist. A imitació dels eremites, els betlemites no podien afaitar-se la barba.
 
A més de la seva activitat, la comunitat va estendre la devoció a les ànimes del Purgatorim fundant ermites i capelles on feien misses per les ànimes dels morts i recomanant contínuament la [[Pregària cristiana|pregària]] per elles. També destacà la devoció envers la [[Mare de Déu]]; en 1654, Pere Betancur havia fet un vot de defensa de la [[Immaculada Concepció]].
 
En 1672, Rodrigo de la Cruz fundà a Lima l'Hospital del Carmen, fent-se'n càrrec; en 1674, els germans fundaren a [[Mèxic]] l'Hospital de San Francisco Javier, amb una escola. De mica en mica, els betlemites s'estengueren per la regió, fundant hospitals a: Cajamarca (Hospital de Chachapoyas, 1674), Trujillo, Cuzco, Potosí, Quito, l'Havana, Canèries, Buenos Aires, Popayán, Santiago de Cuba, Puebla, Guadalajara, Guanajuato, Dajaka, Veracruz, Santiago de Xile i Guatemala la Nueva (1660).