Mellotron: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Referències
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 4:
 
== Descripció ==
El ''mellotron'' és un instrument musical electromecànic que reprodueix [[cinta magnètica|cintes magnètiques]] pregravades.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Music and Technology: A Historical Encyclopedia|url=https://books.google.es/books?id=fqJnEAAAQBAJ&pg=PA130&dq=mellotron+magnetic+tapes&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwi04Nzz19f5AhULhRoKHZ8KBMEQ6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=mellotron%20magnetic%20tapes&f=false|editorial=ABC-CLIO|data=2022-05-18|isbn=978-1-4408-7830-5|llengua=en|nom=James E.|cognom=Perone|pàgines=130-131}}</ref> Per la disposició del teclat, el seu aspecte exterior és similar al d'un [[piano]] de paret. Al principi es presentava en una caixa de fusta i, posteriorment, la carcassa es recobria de vinil flexible (tòlex). Tot i així, el seu aspecte exterior depèn del model. Els models 300 i 400 eren de teclat simple (35 notes), mentre que els models MKII i MKV eren de doble teclat (18 notes cadascun). Tot i que cada usuari podia configurar-lo com volgués, la meitat esquerra acostumava a carregar-se amb cintes enregistrades amb seqüències rítmiques. A la dreta del teclat s'hi allotjaven els registres dels instruments solistes. Existia una versió, encarregada per la BBC, que només contenia efectes sonors destinats a la sonorització en directe de sèries i/o programes televisius.
 
El ''mellotron'' és un dels primers instruments moderns de teclat capaç de reproduir i, fins a cert punt, modular i modificar en temps real sons gravats prèviament. Per aquest motiu es pot considerar com l'antecessor directe del [[sintetitzador]]<ref>{{Ref-web|títol=art rock {{!}} music|url=https://www.britannica.com/art/art-rock|consulta=2022-08-21|llengua=en|editor=Encyclopædia Britannica}}</ref> (o sampler). Cada tecla s'associa a una cinta magnètica d'1 cm d'ample que té una duració aproximada de 8 segons. El [[músic]], en fer pressió en una tecla, fa circular la cinta corresponent, que recorre un enginyós sistema en forma de W i reprodueix el so pregravat anteriorment (normalment s'hi enregistrava el so d'instruments de corda i fragments orquestrals, tot i que es pot agregar qualsevol altre tipus de so). Cada cinta consta de tres pistes, de l'amplada aproximada d'una cinta de cassette cadascuna. Les pistes adjacents no es poden reproduir alhora, sinó que s'han de reposicionar en els capçals magnètics. Això vol dir que cada joc de cintes conté tres bancs de sons commutables, normalment tres instruments complets. La commutació no és immediata, sinó que el reposicionament (mecànic) dels capçals s'allarga uns segons.
Línia 80:
 
== Grups de música que han utilitzat el ''mellotron'' ==
[[Graham Bond]], teclista i fundador del grup Graham Bond Organization, va ser el primer músic professional en utilitzar el ''Mellotron''. Va aconseguir popularitzar l'instrument gràcies a l'actuació en diversos programes de televisió. De totes maneres, el ''mellotron'' es va fer famós en la seva aparició al tema ''Strawberry Fields Forever'' de [[The Beatles]],<ref name=":0" /> i posteriorment va ser inclòs en composicions de grups com [[The Zombies]], [[The Moody Blues]] i [[The Rolling Stones]] durant els darrers anys de la dècada dels 1960. Als anys 1970 el seu ús es va fer habitual entre els grups de rock progressiu: [[King Crimson]], [[Genesis]] i [[Yes]] el van incloure sovint en les seves cançons. També va ser molt utilitzat per [[Led Zeppelin]]. El Mellotron va perdre popularitat arran de l'aparició dels moderns sintetitzadors polifònics i dels [[sampler]]s, tot i que grups com [[Tangerine Dream]], [[XTC]] o [[Orchestral Manoeuvres in the Dark]] van seguir utilitzant-lo sovint als seus àlbums. Darrerament, però, hi ha músics que han tornat a recórrer al ''mellotron'' per a donar un so evocador dels anys 60 i 70 a les seves composicions. És el cas d'[[Oasis]] (Wonderwall - 1995), [[Radiohead]] (Ok Computer -1997), [[Fiona Apple]] (Criminal - 1997), [[Red Hot Chili Peppers]] (Californication - 1999) i [[The Smashing Pumpkins]] (Machina - 2000).
 
== Referències ==