Països Catalans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertida a l'última edició per Llull |
|||
Línia 5:
L'extensió és de 69.823 quilòmetres quadrats i té 12,9 milions d'habitants [2004].
== Història, evolució del nom i noms alternatius ==
El terme ''Països Catalans'' es troba documentat per primera vegada en la monumental obra ''Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I'' (Madrid, [[1876]]) del valencià Bienvenido Oliver i Esteller, natural de [[Catarroja]] (l'[[Horta Sud]]) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la [[Renaixença]] catalana a finals del [[segle XIX]] com a sinònim de «territoris de parla catalana», si bé fou difosa sobretot com a calc de l'expressió Països Occitans, des de l'[[Oficina de Relacions Meridionals]] (Barcelona), pels volts de [[1933]], i popularitzada per l'assaig ''[[Nosaltres els valencians]]'', de [[Joan Fuster]], publicat el [[1962]]. La dita popular defineix els Països Catalans com «de [[Salses]] a [[Guardamar]] i de [[Fraga]] a [[Maó]]».
Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Dels noms utilitzats en els últims dos segles, podem citar-ne, entre d'altres: [[llemosí|comunitat llemosina]] (desterrat a meitat del segle XX per la seua inexactitud històrica i filològica), [[comunitat catalànica]], països o territoris catalanòfons (termes proposats des del [[valencianisme]] de meitats del [[segle XX]]), o, potser, el terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política: «territoris de parla catalana».
== Política ==
Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses ''regions'' amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents als estats [[Espanya|espanyol]], [[França|francès]] i [[Andorra|andorrà]]. Hi ha un corrent politic que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu [[independentisme català]]). Alguns independentistes proposen l'ús del terme [[Catalunya]] per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa.
Altres corrents polítics catalanistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagin de formar una entitat política independent.
Hi ha d'altres corrents polítics que rebutgen directament l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris, tot considerant-ho una imposició de Catalunya cap als altres territoris. En els casos més extrems, hi ha sectors que neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.
==Límits==
| |||