Legislació: diferència entre les revisions

El Mauro inútil és el fenomen relatiu a les lleis que pateixen la síndrome d'ésser inaplicables o tindre un dèficit de compliment. La causa pot ser donada per raons [[política|polítiques]], per ineficiència de l'[[administració pública|administració]] o per falta de mitjans tècnics per a complir els objectius marcats per la llei.<ref>{{ref-publicació|cognom=Zúñiga Urbina |nom=Francisco |títol=Los dilemas actuales de la función legislativa: el congreso Nacional y su problemática centralidad- funcionalidad |publicació=Revista de Derecho Público |data=2009 |pàgines=70 |volum=71 |doi=10.5354/0719-5249.2014.35685 |issn=0719-5249}}</ref> En diversos països democràctics s'han realitzat avaluacions per previndre que es creen lleis inaplicables administrativament (a Itàlia es parla als Informes Giannini de 1979 i Barettoni Arleri de 1981, als Estats Units la General Accounting Office del Congrés i l'Office of Management and Budget es dediquen a això, a Alemanya es van fer estudis publicats a ''Implementation Politischer Programme'' (1980) i ''Gesetzgebungspraxis und Gesetzgebungslehre'' (1983)).<ref>{{ref-llibre|cognom=Muñoz Machado |nom=Santiago |títol=Cinco estudios sobre el poder y la técnica de legislar |pàgines=215 |lloc=Madrid |editorial=Civitas |any=1986 |isbn=84-7398-430-7}}</ref>

 

{{Referències}}