Abdó i Senén: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Religiosos asiàtics intersecant Categoria:Asiàtics i Categoria:Religiosos |
→Llegenda: #BPEP2022 |
||
Línia 25:
No se sap res sobre aquests sants excepte els seus noms, que van ser [[màrtir]]s, i que van ser soterrats un [[30 de juliol]] en el cementeri de Pontianus vora la Via Portuensis. A causa d'aquesta falta de coneixement sobre ells i la manca de proves de la seva existència real, ja no estan inclosos al calendari catòlic romà de sants que es commemora litúrgicament en tot el món<ref>{{ref-llibre|títol=Calendarium Romanum: ex decreto Sacrosancti Oecumenici Concilii Vaticani II instauratum|url=http://books.google.cat/books?id=joIltwAACAAJ|any=1969|editorial=Typis Polyglottis Vaticanis}}, p. 132</ref> tot i que se'n permet el culte als llocs on és tradicional.
Les seues cròniques, escrites majoritàriament abans del {{segle|IX}}, i el beat [[Jaume de Voràgine]] a la seva ''[[Llegenda Àuria]]'',<ref name="Voragine"/> els descriuen com a
L'emperador [[Deci (emperador romà)|Deci]] manà agafar-los el 247 dC i guardar amb altres perses que ja tenia captius, entrant amb ells a Roma amb gran magnificència. Després feu que [[Claudi]], pontífex del [[Capitoli]], exhortés Abdó i en Senén perquè adoressin ídols; però ells, amb gran resolució, li respongueren que només Jesucrist reconeixien per Déu, i a Ell havien ofert el sacrifici de si mateixos. Els fuetejaren cruelment amb plomades, i, despullats en l'amfiteatre, deixaren anar contra ells tres ferotges lleons i quatre ossos que es llençaren als peus dels sants màrtirs, encerclant-los i protegint-los. El jutge [[Valerià I|Valerià]], atribuint aquest miracle a art màgica, menà que allí mateix els destrossessin: foren traslladats davant una imatge del Sol on foren degollats.<ref name="Voragine">{{ref-llibre|cognom=de Voragine|nom=Jacobus |cognom2=Rebull|nom2=Nolasc |títol=Llegenda àuria|url=http://books.google.cat/books?id=CA0mAQAAIAAJ|consulta=2 d'agost de 2011|any=1976|editorial=Olot}}, p. 422</ref> Van ser martiritzats l'any 250 dC.<ref name=":0"/>
Es diu que els seus cossos van ser soterrats per un subdiaca, Quirí, i traslladats durant el regnat de Constantí fins al cementeri de Pontianus, prop de les portes de [[Roma]]. Un fresc trobat al [[sarcòfag]] que conté les seues restes els representa rebent corones de mans de [[Crist]]. Segons Martigny, aquest [[fresc]] data del {{segle|VII|s}}.
| |||