Abdó i Senén: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Llegenda: #BPEP2022
→‎Llegenda: #BPEP2022
Línia 29:
L'emperador [[Deci (emperador romà)|Deci]] manà agafar-los el 247 dC i guardar amb altres perses que ja tenia captius, entrant amb ells a Roma amb gran magnificència. Després feu que [[Claudi]], pontífex del [[Capitoli]], exhortés Abdó i en Senén perquè adoressin ídols; però ells, amb gran resolució, li respongueren que només Jesucrist reconeixien per Déu, i a Ell havien ofert el sacrifici de si mateixos. Els fuetejaren cruelment amb plomades, i, despullats en l'amfiteatre, deixaren anar contra ells tres ferotges lleons i quatre ossos que es llençaren als peus dels sants màrtirs, encerclant-los i protegint-los. El jutge [[Valerià I|Valerià]], atribuint aquest miracle a art màgica, menà que allí mateix els destrossessin: foren traslladats davant una imatge del Sol on foren degollats.<ref name="Voragine">{{ref-llibre|cognom=de Voragine|nom=Jacobus |cognom2=Rebull|nom2=Nolasc |títol=Llegenda àuria|url=http://books.google.cat/books?id=CA0mAQAAIAAJ|consulta=2 d'agost de 2011|any=1976|editorial=Olot}}, p. 422</ref> Van ser martiritzats l'any 250 dC.<ref name=":0"/>
 
== Devoció ==
Es diu que els seus cossos van ser soterrats per un subdiaca, Quirí, i traslladats durant el regnat de Constantí fins al cementeri de PontianusPoncià, prop de les portes de [[Roma]]. Un fresc trobat al [[sarcòfag]] que conté les seues restes els representa rebent corones de mans de [[Crist]]. Segons Martigny, aquest [[fresc]] data del {{segle|VII|s}}.
 
En l'indret on es diu que van ser enterrats s'hi construí una basílica. Des d'allà le culte va arribar a Orient, Itàlia, França i els Països Catalans, on foren patrons de confraries d'hortolans, se'ls va pintar en obres com el [[retaule de Jaume Huguet]] i se'n van escriure i cantar goigs, obres de teatre i tragèdies rosselloneses. A Sueca i Cullera n'hi ha dos santuaris.<ref name=":0"/>
 
== Relíquies ==