Coagulació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
Funció de suggeriments d'enllaç: 3 enllaços afegits. Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Newcomer task Suggested: add links |
||
Línia 1:
Els organismes disposen d'un sistema de seguretat que els permet deturar una hemorràgia o pèrdua de [[sang]] produïda per la ruptura de la paret vascular. Aquest mecanisme s'anomena hemostàsia o '''coagulació sanguínia''' i presenta una doble funció: per una banda, en cas d'una ferida ha de construir un [[trombe]] o coàgul sanguini per tal d'evitar una pèrdua de sang; d'altra banda, una vegada s'ha produït el coàgul i s'ha restaurat el dany vascular, ha d'existir un mecanisme que destrueixi el coàgul sanguini ja inservible. Aquest segon procés de l'hemostàsia es denomina fibrinòlisi. La falta d'un equilibri adequat entre ambdós processos pot donar lloc a una hemorràgia quan falla l'hemostàsia o una [[trombosi]] quan el que es veu alterat és el procés fibrinolític.
En el moment en què es produeix una lesió, els [[trombòcits]] s'acumulen al lloc del dany, s'adhereixen entre si i formen una agregació plaquetària, tot segregant substàncies vasoconstrictores. És el que es coneix com a hemostàsia primària i no aconsegueix un tancament estable de la ferida. Seguidament, en l'hemostàsia secundària, la [[proteïna]] fibrina forma una xarxa insoluble, el trombe, que tanca la ferida fins a la cicatrització del teixit.
El sistema de coagulació és un procés regulat a través d'una cascada enzimàtica composta per sis factors de coagulació (FII, FVII, FIX, FX, FXI, FXII), una transpeptidasa (FXIII), tres factors auxiliars no enzimàtics (FIII, FV, FVIII) i el [[fibrinogen]] o FI (substrat de la proteòlisi). Aquests factors de coagulació funcionen com a zimògens, de manera que la forma activada d'un factor catalitza l'activació del següent. Aquesta activació en forma de cascada enzimàtica proteolítica assegura una resposta molt ràpida. Totes aquestes reaccions acaben amb l'activació de la trombina (FIIa), capaç de transformar el fibrinogen, molt abundant en el flux sanguini, en [[fibrina]] per formar el trombe.
Línia 9:
=== Via del factor tissular (extrínseca) ===
El principal paper de la ruta del [[factor tissular]] és generar un "esclat de trombina", un procés pel qual la [[trombina]], el component més important de la cascada de coagulació pel que fa al seu paper de retroalimentació, és alliberada amb molta rapidesa. El FVIIa circula en quantitat superior a qualsevol altre factor de coagulació activat. El procés inclou els passos següents:<ref name="isbn1-904842-39-9"/>
# Després de danys al vas sanguini, el FVII abandona la circulació i entra en contacte amb el [[factor tissular]] (FT) expressat en les cèl·lules portadores del factor tissular ([[cèl·lula estromal|estroma]], [[Fibroblast|fibroblasts]] i leucòcits), formant-se un complex activat (TF-FVIIa).
# EL TF-FVIIa activa el FIX i el FX.
# El FVII s'activa per la trombina, el FXIa, el FXII i el FXa.
Línia 21:
=== Via final comuna ===
La divisió de la coagulació en dues vies és arbitrària, originada per proves de laboratori en les quals es van mesurar els temps de coagulació o bé després de la iniciació de la coagulació ''in vitro'', la via intrínseca; o la coagulació va ser iniciada per la tromboplastina (una barreja de factor tissular i [[Fosfolípid|fosfolípids]]), la via extrínseca.
A més, el sistema final final de les vies comunes implica que la protrombina es converteix en trombina només quan s'actua per les vies intrínseca o extrínseca, cosa que és una sobresimplificació. De fet, la trombina és generada per les plaquetes activades a l'inici del tap plaquetari, que al seu torn afavoreix una major activació de les plaquetes.
| |||