Falsabilitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Etiquetes: Reversió manual editor visual
Línia 1:
{{millorar redacció|data=2016}}
La '''falsabilitat''' és un principi important en [[ciència]], [[filosofia de la ciència]] i [[epistemologia]], enunciat per [[Karl Popper|Popper]] per garantir la validesa d'una teoria científica, segons el qual una teoria no podrà ser considerada com a ben formada o científica si no compleix aquesta propietat. El concepte de falsabilitat ha arrelat fortament i és comunament acceptat com un criteri vàlid per jutjar la respectabilitat d'una teoria, si no és ''falsable'' (cal tenir molt clar que ni "falsabilitat" vol dir "falsedat" ni "falsable" vol dir "fals"). Una [[proposició]] és ''falsable'' quan pot ser refutada per una observació, encara que si la proposició és certa no arribarà a produir-se mai aquesta observació. Així, les teories han d'estar formulades de tal manera que permetin la comprovació amb la [[realitat]], és a dir, que no siguin formulacions que depenguin de creences sinó de l'observació. És un dels pilars bàsics de l'[[escepticisme científic]].
La '''falsa ME PICA'''
 
és un principi important en [[ciència]], [[filosofia de la ciència]] i [[epistemologia]], enunciat per [[Karl Popper|Popper]] per garantir la validesa d'una teoria científica, segons el qual una teoria no podrà ser considerada com a ben formada o científica si no compleix aquesta propietat. El concepte de falsabilitat ha arrelat fortament i és comunament acceptat com un criteri vàlid per jutjar la respectabilitat d'una teoria, si no és ''falsable'' (cal tenir molt clar que ni "falsabilitat" vol dir "falsedat" ni "falsable" vol dir "fals"). Una [[proposició]] és ''falsable'' quan pot ser refutada per una observació, encara que si la proposició és certa no arribarà a produir-se mai aquesta observació. Així, les teories han d'estar formulades de tal manera que permetin la comprovació amb la [[realitat]], és a dir, que no siguin formulacions que depenguin de creences sinó de l'observació. És un dels pilars bàsics de l'[[escepticisme científic]].
 
Com assenyala Karl Popper, si una proposició teòrica o hipòtesi no pot ser objecte d'un control que es pot falsar, llavors el teòric que pot suggerir avançat d'aquesta, qualsevol altra concepció sense la possibilitat de contradicció: la hipòtesi inicial pot conduir a conclusions sense poder refutar.